En el marc del cas d’espionatge amb Pegasus contra l’independentisme, destapat el 2022 i que va motivar la presentació de querelles per part de la CUP i altres organitzacions, la causa impulsada per David Fernández, Carles Riera i Albert Botran ha estat marcada per anys de bloqueig institucional. Tal com ja es va denunciar públicament, l’acusació havia reclamat reiteradament la desclassificació dels documents del CNI, una petició formulada ja el 2022 i reiterada davant la manca de resposta judicial i la falta de col·laboració del govern espanyol.
Ara, el jutjat d’instrucció número 32 de Barcelona ha acordat dues diligències clau que responen a aquestes demandes. D’una banda, ha ordenat remetre un suplicatori al Consell de Ministres perquè procedeixi a la desclassificació de la informació del CNI vinculada a l’espionatge, desbloquejant així una petició que feia anys que estava pendent. De l’altra, ha emès una Ordre Europea d’Investigació a Luxemburg per identificar els comptes bancaris de les empreses vinculades a Pegasus i analitzar els seus moviments entre 2016 i 2022, amb l’objectiu de determinar si hi ha hagut finançament o pagadors des de l’Estat espanyol
Aquestes resolucions arriben després d’un llarg període d’inacció en què, tal com denunciava l’acusació, ni els òrgans judicials ni la fiscalia ni el govern espanyol han impulsat de manera efectiva la investigació. La causa busca determinar responsabilitats per un espionatge que vulnera drets fonamentals i que s’inscriu en una dinàmica més àmplia de repressió política. Davant d’això, es reafirma la voluntat de continuar fins al final per esclarir els fets i posar llum sobre unes pràctiques que evidencien l’existència d’estructures estatals operant amb opacitat.
