Des de primera hora del matí s’han registrat talls puntuals en carreteres i retards en el transport públic per l’acció dels piquets, mentre que nombrosos treballadors han secundat la convocatòria i s’han sumat a les mobilitzacions arreu de polígons i ciutats.
El seguiment ha estat especialment rellevant al sector industrial, amb aturades de producció en moltes empreses, especialment a Gipuzkoa, però també amb una incidència destacada a Biscaia, Araba i Nafarroa. Els sindicats també han assenyalat un impacte ampli en serveis privats, comerç, neteja i equipaments, amb nombrosos establiments tancats.
En l’àmbit dels serveis públics, diverses línies de transport no han operat amb normalitat i en molts municipis l’activitat administrativa ha quedat reduïda. En educació, el seguiment ha superat la meitat de la plantilla en molts centres, mentre que a la universitat i a les escoles bressol s’ha registrat una aturada molt elevada. Els sindicats han denunciat, però, que els serveis mínims, especialment en sanitat, han limitat el dret de vaga en alguns sectors.
La convocatòria ha comptat amb el suport d’altres sindicats com CGT, ESK i CNT, així com de més d’un centenar de col·lectius socials. La mobilització sorgeix després del rebuig institucional a les iniciatives per establir un salari mínim propi, en un context marcat per l’augment de la precarietat i les desigualtats.
La vaga ha estat convocada pels sindicats ELA, LAB, Steilas, Hiru i Etxalde han convocat una vaga general el proper 17 de març. S'hi han unit altres sindicats, com CGT, ESK o CNT, i més de 100 col·lectius de joves, estudiants, ecologistes, antiracistes, feministes i pensionistes.
Un manifest de ruptura: salaris, drets i sobirania
El manifest de la vaga situa la convocatòria en un context de crisi sistèmica —econòmica, social, ecològica i de cures— i denuncia que el capitalisme patriarcal, racista i ecocida està aprofundint la precarietat i l’empobriment de la classe treballadora al sud d'Euskal Herria.
Els convocants acusen la patronal i els poders polítics de bloquejar qualsevol mesura de redistribució de la riquesa, com el salari mínim propi, i assenyalen el tancament de les vies institucionals a una reivindicació àmpliament avalada.
El text defensa un salari mínim de 1.500 euros com una eina imprescindible per garantir vides dignes i enfortir la negociació col·lectiva, alhora que valora la força d’un moviment ampli que agrupa diverses lluites socials.
Finalment, el manifest fa una crida a «aturar-ho tot» i reivindica la sobirania per decidir les condicions de vida, els salaris i el futur del poble treballador, situant la vaga com una eina de confrontació amb el poder econòmic i polític.
