Arnau Viaplana, administrador del fons d’inversió Urbe Enginova, ha declarat aquest matí en qualitat d’investigat davant el jutjat d’Instrucció núm. 32 de Barcelona per un possible delicte d’assetjament immobiliari contra les llogateres del carrer Concòrdia 41, al barri del Poble-sec.
Es tracta de la segona denúncia penal col·lectiva per assetjament immobiliari interposada a tot l’Estat espanyol.
Les llogateres reclamen una taula de negociació
Abans de la compareixença judicial, les llogateres han atès els mitjans i han reiterat que “ni l’assetjament ni les expulsions són una opció”. Reclamen l’obertura immediata d’una taula de negociació amb la propietat per trobar solucions que garanteixin que totes les veïnes puguin quedar-se a casa.
Segons denuncien, durant l’últim any Viaplana no ha volgut negociar directament amb elles i, en canvi, hauria contractat una empresa de “desokupació” per interlocutar amb els veïns. L’única proposta de resolució del conflicte hauria estat traslladada a través de l’Ajuntament de Barcelona, una oferta que qualifiquen “d’inacceptable” perquè contempla l’expulsió d’una part de les llogateres i increments de lloguer.
A la sortida dels jutjats, l’administrador d’Urbe Enginova s’ha apropat a les afectades —un fet que consideren inèdit— i les ha interpel·lat. Les llogateres, segons expliquen, li han insistit de manera calmada que qualsevol sortida passa per negociar cara a cara.
Estratègia deliberada per forçar l’expulsió
A la denúncia presentada amb el suport del Sindicat de Llogateres i del Col·lectiu Ronda, les veïnes acusen Urbe Enginova d’haver desplegat una estratègia deliberada per forçar la marxa dels llogaters.
Entre els fets denunciats hi ha:
-
La manca de manteniment de la finca i l’incompliment dels deures legals de la propietat.
-
La falta de resposta als correus de les veïnes.
-
Problemes de neteja i reparacions.
-
La contractació d’una empresa de desokupació per pressionar i intimidar.
Un dels episodis més greus, segons la denúncia, va ser la negativa a reparar l’ascensor durant 40 dies, fet que va impedir que algunes veïnes poguessin sortir de casa amb normalitat.
L’edifici, de 14 habitatges i 2 locals, va ser adquirit pel fons el febrer de 2025. Des d’aleshores, la propietat es nega a renovar els contractes. Les llogateres, organitzades també amb el Sindicat de Barri del Poble-sec, impulsen l’estratègia #EnsQuedem: no marxar quan finalitza el contracte i continuar pagant el lloguer fins a trobar una solució negociada.
Un context d’emergència habitacional
Segons dades aportades pels col·lectius en defensa del dret a l’habitatge, aquest any finalitzen uns 155.000 contractes de lloguer a Catalunya, fet que podria comportar una onada de desnonaments invisibles sense precedents.
Per això, reclamen que el Congrés prorrogui de manera obligatòria tots els contractes de lloguer i impulsi una reforma de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) que reguli els lloguers temporals i d’habitacions i posi fi a les pràctiques especulatives.
La causa oberta contra l’administrador d’Urbe Enginova podria esdevenir un precedent en la persecució penal de l’assetjament immobiliari, en un moment de forta tensió al mercat de l’habitatge.
