Creix el rebuig a la ingerència dels EUA a Veneçuela

La darrera ingerència dels EUA a Veneçuela amb el segrest del president Maduro i la sevadona i el seu empresonament en territori nord-americà s’ha volgut justificar amb la lluita contra el narcotràfic i el crim organitzat. Tanmateix, cada cop més veus assenyalen que aquest relat actua com a coartada política per encobrir un objectiu molt més estructural: assegurar el control dels recursos energètics, en un moment de crisi energètica global i de reordenació geopolítica. L’operació hauria provocat una quarantena de morts, entre civils i militars,  informacions que no han estat confirmades de manera independent.

L’ús del pretext del narcotrafic no és nou en la política exterior nord-americana a l’Amèrica Llatina, per a legitimar la seva internvenció al llarg de dècades ha servit per legitimar pressions, sancions i operacions unilaterals que han vulnerat la sobirania dels pobles. En el cas veneçolà, la maniobra coincideix amb l’interès estratègic per unes reserves de cru clau a escala mundial.

Recursos, poder i ruptura del dret internacional

Veneçuela concentra una de les principals reserves de petroli del planeta. Aquest fet ajuda a explicar la pressió sostinguda que pateix el país mitjançant bloquejos econòmics i dinàmiques d’ingerència que han tingut un impacte directe sobre les condicions de vida de la població. Més enllà del cas concret, el que s’evidencia és una lògica de dominació: en el capitalisme global, els recursos estratègics són tractats com a mercaderia sotmesa als interessos de les potències i de les grans corporacions, no com a béns sota control dels pobles.

Diversos governs i organismes internacionals han denunciat que l’actuació nord-americana ja que trenca el dret internacional i el sistema multilateral, i obre un precedent greu que normalitza la força per sobre del dret.

Mobilitzacions als Països Catalans

El rebuig a la ingerència també s’ha expressat als carrers. Ahir, a Barcelona, es va fer una concentració contra l’actuació dels EUA a Veneçuela, impulsada per la CUP i col·lectius solidaris, per denunciar l’imperialisme, l’ús selectiu dels drets humans i la subordinació d’Europa a l’agenda geopolítica nord-americana.

Aquest matí, la mobilització s’ha repetit a Lleida, on s’ha tornat a posar l’accent en la defensa de la sobirania dels pobles i en la necessitat de construir respostes polítiques des de baix, allunyades tant de les ingerències externes com de les lògiques de dominació econòmica.

Un precedent que interpel·la

Les mobilitzacions han volgut remarcar que el que està en joc no és només el futur de Veneçuela, sinó el dret dels pobles a decidir lliurement el seu model polític, econòmic i social sense coercions externes. Acceptar que el narcotràfic —o qualsevol altre pretext— serveixi per intervenir països rics en recursos significa legitimar un ordre internacional profundament desigual.

Des dels Països Catalans, aquest episodi interpel·la directament: la lluita per la sobirania, la justícia social i el control col·lectiu dels recursos és inseparable de la lluita contra l’imperialisme. Quan un poble és atacat per defensar aquests principis, la resta queden advertits. El president de Colòmbia, Gustavo Petro, i el canceller de Cuba, Bruno Rodríguez, han denunciat l’atac dels EUA com a "terrorisme d’Estat" i han demanat una resposta internacional

Defensem:
🔸 la sobirania dels pobles
🔸 la pau
🔸 l'autodeterminació

🇻🇪 NO A LA INVASIÓ IMPERIALISTA A VENEÇUELA 🇻🇪 pic.twitter.com/eGegpINy8Z

— CUP Països Catalans (@cupnacional) January 3, 2026

El capitalisme ens demostra que pot trepitjar el dret internacional i la sobirania d'un país!
🗣 Això és un cop d'estat feixista, on han segrestat un president per controlar el país i els seus recursos naturals! https://t.co/3JAyvtCesX

— Dani Cornellà #Independència #EcoSocialisme (@danicornella) January 3, 2026