El jutjat d’instrucció número 32 de Barcelona ha admès a tràmit la denúncia col·lectiva presentada per les llogateres del carrer Concòrdia 41, conjuntament amb el Sindicat de Llogateres i el Col·lectiu Ronda, contra el fons voltor Urbe Enginova. Es tracta de la segona denúncia penal col·lectiva per assetjament immobiliari admesa a tràmit a tot l’Estat espanyol.
Les veïnes van interposar la denúncia a mitjans de novembre, després d’haver estat 39 dies sense ascensor en el marc d’un procés d’expulsions forçoses impulsat per la nova propietat de la finca, que va adquirir l’edifici sencer fa aproximadament un any. Durant aquest temps, diverses llogateres amb mobilitat reduïda no van poder sortir de casa seva.
Les llogateres fa un any que estan organitzades amb el Sindicat de Llogateres i el Sindicat de Barri del Poble-sec, des que van tenir coneixement que Urbe Enginova havia comprat l’immoble amb la voluntat de fer fora les residents el més aviat possible.
Una estratègia deliberada d’assetjament
A la denúncia, les llogateres assenyalen la manca de responsabilitat de la propietat en el manteniment de la finca i l’incompliment sistemàtic dels deures legals, com ara no respondre els correus del veïnat, desatendre la neteja i no efectuar les reparacions necessàries. Segons denuncien, es tracta d’una estratègia deliberada per forçar l’abandonament dels habitatges.
A aquesta situació s’hi afegeix la contractació d’una empresa de “desokupació”, amb l’objectiu de pressionar i intimidar les veïnes i provocar que abandonessin els seus pisos en contra de la seva voluntat.
39 dies sense poder sortir de casa
L’ascensor de la finca es va espatllar el 6 d’octubre, fet que va impedir la mobilitat de persones grans i amb dificultats de desplaçament. Davant la manca de resposta de la propietat, les llogateres van contactar directament amb l’empresa de manteniment, que el 8 d’octubre va enviar un pressupost de 2.000 euros a la propietat —amb les veïnes en còpia— assegurant que la reparació es podria efectuar en un termini de quinze dies.
Després de dues setmanes sense cap resposta, les llogateres van enviar un burofax reclamant explicacions. La propietat no va contestar fins 35 dies després de l’avaria, al·legant un suposat canvi d’empresa de manteniment, una informació que les veïnes van contrastar amb l’empresa original i que no constava com a certa. L’ascensor no va tornar a funcionar fins al 25 de novembre, després de gairebé cinquanta dies, quan la denúncia ja havia estat presentada.
Impacte en la salut de les veïnes
A la finca, prop de la meitat dels pisos formen part de la borsa de lloguer social de l’Ajuntament, fet que evidencia la situació de vulnerabilitat econòmica i social de moltes de les famílies afectades. Durant aquest període, la salut física i mental de les llogateres s’ha vist greument perjudicada, amb cancel·lacions de vacunacions i visites mèdiques per al seguiment de malalties cròniques.
La denúncia incorpora informes mèdics que acrediten aquests danys, davant dels quals la propietat ha mostrat, segons les afectades, una actitud d’absoluta indiferència.
La necessitat de canvis legislatius
El cas del carrer Concòrdia posa de manifest la necessitat de reforçar la protecció de les persones que viuen de lloguer davant les expulsions i l’assetjament immobiliari. En aquest sentit, al mes de febrer està previst que el Congrés dels Diputats voti un decret que inclou una pròrroga obligatòria de tres anys dels contractes de lloguer, una mesura que podria ser determinant per garantir l’estabilitat de les llogateres de la finca.
El decret també preveu la possibilitat que les llogateres puguin executar les reparacions que incompleixi la propietat i descomptar-ne el cost del lloguer, una eina clau per evitar situacions d’abandonament com la viscuda a Concòrdia.
Aquesta denúncia col·lectiva és la segona que un jutjat admet a tràmit a tot l’Estat espanyol, després del cas del carrer Tribulete de Madrid, i evidencia com les llogateres cada cop són més conscients de la necessitat d’organitzar-se i plantar cara als especuladors que han provocat l’actual crisi habitacional a les ciutats.
