L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha reunit aquest divendres a l’Auditori de la Fundació Conservatori Liceu tres presidents dels Països Catalans per analitzar el present i el futur polític i social dels territoris, commemorar la jornada històrica del 3 d’octubre de 2017 i renovar el compromís independentista. L’acte, que va exhaurir totes les entrades amb les 400 butaques plenes, va evidenciar la vigència del projecte compartit de nació.
Hi van participar Josep Lluís Albinyana, president del Consell preautonòmic del País Valencià (1978-1979); Cristòfol Soler, president del Govern balear (1995-1996), i Quim Torra, 131è president de la Generalitat de Catalunya (2018-2020). Els tres van coincidir a denunciar l’espoli fiscal de l’estat espanyol, a exigir als partits independentistes un programa radical i a reclamar una reacció unitària per fer front a l’emergència lingüística i nacional.
Crítiques a l’estratègia independentista
Quim Torra va posar xifres a l’espoli: “puja a 42.000 milions €, el 9,9% del PIB, i això aboca els serveis públics al col·lapse i compromet el futur nacional col·lectiu”. L’expresident català també va ser molt crític amb els partits: “amb el resultat extraordinari del Primer d’Octubre i un suport a la independència que es mou entre el 40 i el 45%, és incomprensible que no tinguin com a prioritat absoluta plantejar un programa radical per a la independència”.
“Una realitat, no una quimera”
Per la seva banda, Josep Lluís Albinyana va qualificar Espanya d’“estat fallit, creat pels borbons i la seva colla del bloc social dominant, mitjançant un centralisme hipertròfic com a instrument de política colonial”. Va remarcar que “si els Països Catalans existeixen, és perquè nosaltres som una realitat, no una quimera”, i va afegir que la identitat compartida no rau només en la llengua sinó també en “un mateix model de societat”.
El dret a l’autodeterminació
Cristòfol Soler va subratllar que el dret a l’autodeterminació “és un dret reconegut als pobles i no una prerrogativa de l’estat espanyol per concedir o denegar”. De cara al futur, va ser contundent: “en cas de conflicte entre el principi d’integritat territorial i el dret humà a l’autodeterminació, és aquest darrer el que preval”.
Lliçó d’unitat i futur
L’acte va començar amb una presentació de Lluís Llach, president de l’ANC, que va reivindicar les experiències del passat com a base per bastir un projecte de futur per a la nació completa. “És important saber qui som i d’on venim: els Països Catalans, la Nació Catalana sencera és el nostre poble”, es va concloure des de l’escenari.
