La regidora de Cultura de l'Ajuntament d'Alcoi, Elisa Guillem, va anunciar fa uns mesos que durant el 2025 es commemorà a la ciutat l’Any Isabel-Clara Simó, amb diferents accions i activitats culturals, les qual s’anunciaran properament i que començaran amb aquest homenatge. Guillem comenta que "aquest 2025 reivindiquem el paper essencial d’una de les autores modernes més importants de la nostra literatura, i la més rellevant que ha tingut la ciutat d’Alcoi”.
A més a més, recorda que el llegat que ha deixat, incidint en el fons documental personal que ha donat al poble d'Alcoi i que conserva, principalment, la seua biblioteca personal, una col·lecció de premsa des de 1950, el seu arxiu personal i professional i les seues màquines d'escriure.
Isabel-Clara Simó és autora de llibres com Júlia o Alcoi-Nova York i va ser guardonada pels principals premis de la literatura catalana. En 2013 va rebre les distincions de Filla Predilecta i Medalla d’Or de la Ciutat, la primera dona en rebre-les. Una alcoiana compromesa que, com destaca Elisa Guillem, “mereix tot el nostre reconeixement”.
La Setmana del Llibre en Català, la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana, la Xarxa Vives d’Universitats i Òmnium Cultural, amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, han reconegut la seua trajectòria amb els corresponents guardons i s'ha de remarca la seva tasca periodística a diversos mitjans i sobretot com directora del setmanari Canigó.
Recollim algunes cites seves a diveses entrevistes:
“Jo era analfabeta en la meua història i el meu país fins que Joan Fuster m’ho va ensenyar tot.”
“I m’hi he dedicat en cos i ànima a partir d’uns quants pressupòsits que no tinc cap intenció d'incomplir: escriure sempre en llengua catalana, escriure allò que em dicti la consciència, sense cap concessió a les modes, als premis o a la comercialitat, i escriure tan bé com pugui -a cada línia, crec que n’aprenc una mica més-, a més d'intentar fressar els gèneres i els registres diversos d’aquest difícil món.”
“El feminisme és menys al carrer, però mai no hi havia hagut una bibliografia tan culta sobre les dones. Estem menys al carrer i més a les biblioteques i a les universitats”.
