Aquest 2 de desembre de 2024, s’ha fet pública la concessió definitiva dels ajuts vinculats a l’estratègia catalana del biogàs que concedeix el Departament d’Agricultura a aquestes a empreses de dedicades a la producció de biogàs. Finalment, han estat un total de 43 milions els concedits i no 46 com s’havien previst inicialment.
Sorprèn que s’hagi pogut adjudicar quantitats de 4,5 milions d’euros a empreses com La Sentiu Bioenergy SL que encara no disposen de cap permís ambiental, urbanístic o d’obertura. I resulta preocupant que l’administració estigui disposada a entregar aquests diners públics a projectes que tenen mancances de tota mena i que no compleixen la més fonamental normativa de distàncies. Alguns dels projectes han obtingut una bestreta del 50%, però no és el cas de la Sentiu Bioenergy.
Al marge de la macrocentral de la Sentiu de Sió hi ha altres projectes menys coneguts, però que també operen des de la capital de l’estat i que rebrien ajudes. Concretament el de Verdalia Bio Pujalt SLU amb 4,5 milions i el de Mediterrània de Inversiones Medioambientales SLU amb 3,26 milions.
Sospitem que la major part dels 17 projectes subvencionats són de grans dimensions i protagonitzats per inversors externs al territori, fet que demostraria que l’estratègia catalana del biogàs no està pensada per a plantes petites de pagesos sinó per al benefici de la indústria energètica que està convertint les zones rurals en veritables colònies energètiques.
El fet que aquests projectes necessitin aquestes quantitats de diners públics obre molts interrogants sobre la seva viabilitat real i fa reaparèixer el fantasma de les plantes de biogàs de primera generació que van acabar en fallida després de perdre les primes que els atorgava el govern.
A la Plataforma Pobles Vius ens preocupa que aquesta transferència de diners públics a interessos privats només respongui a una lògica de bombolla energètica, basada més en el negoci de construir moltes plantes de forma accelerada que no pas en la voluntat de gestionar-les a llarg termini.
