Molts treballadors, àdhuc treballadors sindicats (que no és el mateix que treballadors sindicalistes), creuen que els sindicats so?n una mena d'associacio? mutualista per a defensar els interessos dels treballadors enfront de la burgesia individual o col·lectiva- i de l'Estat. Cal no oblidar però, que en règim capitalista, l'Estat no e?s mai neutral (com certs demo?crates burgesos ens ho voldrien fer creure) en les lluites entre classes sino? que esta? al costat, cosa natural, dels interessos de la patronal que a vegades pot obligar a fer concessions als treballadors, mentre no perilli el re?gim de dominacio? de la burgesia. Per aixo? actualment ha deixat que els sindicats existeixin legalment -no sempre ha estat així- per a defensar els interessos i els drets dels obrers sindicats (a?dhuc quan els sindicats representatius, signen amb la patronal o be? amb les corporacions pu?bliques una convencio? col·lectiva, els termes contracte de treball so?n aplicats a tota la classe obrera del ram), per tal que els obrers no puguin ser manipulats per la patronal o be? per tals o tals empresaris, els quals si els obrers no vetllessin el compliment dels acords contractuals, no s'estarien pas, quan poguessin, de fer sindicats «grocs», que sovint s'amaguen darrera els anomenats sindicats d'empresa. Així se separa aquests obrers del conjunt dels obrers sindicats que menen la lluita de classes i que un home que participa? en la guerra civil espanyola -l'anarquista italia?, professor de filosofia, Camil Berneri, assassinat a Barcelona quan les jornades de maig del 1937 pels comunistes (sic) seguidors de l'stalinisme-, anomenava sense embuts «guerra de classes» i dona? aquest títol al seu perio?dic, editat en italia? a Barcelona: «Guerre di Classe».
Cal esvair aquest error segons el qual el sindicalisme s'ocupa solament dels problemes sindicals econo?mics. Sobretot si tenim en compte que un dels corrents sindicalistes, l'anomenat sindicalisme revolucionari (que molts dels nostres obrers confonen amb l'anarco-sindicalisme, que e?s la ideologia oficial de la CNT que te? poc de comu? amb el sindicalisme revolucionari), del qual fou precursor el france?s Ferdinand Pelloutier i el me?s brillant expositor, i capdavanter tambe? France?s Pierre Monatte, el qual m'acorda? la seva amistat i m'obri generosament les pa?gines de la me?s prestigiosa revista d'aquesta ideologia, «La re?volution prole?tarienne».
Com deia en comenc?ar aquest article, el sindicalisme revolucionari no e?s un estret economisme, sino? que aspirant que siguin els sindicats els que dirigeixin la societat post revoluciona?ria, s'interessa per tot el que faci refere?ncia, no sols a les lluites sindicals, sino? a tots els aspectes de la vida social de les comunitats nacionals, de les quals mai no ha negat la realitat vivent, i per aixo? ha propugnat la capacitacio? obrera perque? s'entrenin en tots els aspectes i totes les branques de la produccio?, l'administracio? i el re?gim de la societat.
I no li e?s indiferent res del mo?n del treball, de la direccio? dels assumptes econo?mics, del plantejament democra?tic de la produccio? i l'administracio? de l'economia i no sols nacional sino? internacional. En el mo?n dels nostres dies, on tots els problemes so?n interdependents i de la mateixa manera que el capitalisme adopta els grans conjunts de les multinacionals, la classe obrera cal que s'hi enfronti posant en pra?ctica la solidaritat de l'internacionalisme de la classe obrera i adopti les enteses tambe? multinacionals dels sindicats, les cooperatives, el mutualisme, l'educacio? obrera i les ideologies sindical i poli?tica.
Me?s enlla? dels límits dels Estats, la visio? global del sindicalisme revolucionari pressuposa que les col·lectivitats nacionals s'han de preparar per assumir la responsabilitat de tots els problemes nacionals i internacionals, car en el mo?n sindicalista en el qual nome?s hi haura? treballadors manuals, te?cnics, experts, intel·lectuals, investigadors, científics de tota mena, artistes en tots els dominis de la creació? de les belles arts, etc., el treball sera? en qualsevol de les activitats del conjunt nacional i internacional una de les fonts essencials de noblesa.
En aquesta societat a la qual aspirem i per l'adveniment de la qual hem lluitat sempre, societat generosa i fraternal, el sindicalisme sera? un dels motors essencials i sera? lliure i independent, i no corretja de transmissio? ni de cap partit ni de cap altre poder, perque? els obrers sabem per experie?ncia que allí on no existeix el sindicalisme lliure no hi ha ni democra?cia ni llibertat.
*La digitalització d'aquest article es deu al treball de compilació de la versió catalana de Marxist.org
