Parlar en català va ser, un any més, el 2023, el quart motiu de discriminació a la ciutat de Barcelona. Ho diu l'Informe de l'Observatori de les Discriminacions a Barcelona 2023, que s'ha publicat ara i que situa les discriminacions lingüístiques només per darrere de les discriminacions racistes i xenòfobes, per motiu de salut (sobretot pel tracte diferenciat cap a persones amb VIH i amb trastorns de salut mental) i LGTBIfòbiques. Les discriminacions denunciades per parlar en català a Barcelona creixen, a més, un 38,9 %. Mireia Plana, vicepresidenta de Plataforma per la Llengua, va participar en l'acte de presentació de l'Informe al costat de representants d'altres entitats, i va destacar que la sanitat és un dels sectors que més preocupa l'entitat pel que fa a les discriminacions lingüístiques.
L'informe, que es publica des del 2018, es fa a partir de les dades que proporciona la Taula d'Entitats amb Servei d'Atenció a les Víctimes de Discriminació (de la qual forma part Plataforma per la Llengua) i és fruit d'un treball conjunt amb l'Oficina per la No Discriminació i el Centre de Recursos en Drets Humans de l'Ajuntament de Barcelona. En el cas de les discriminacions lingüístiques, la majoria de dades han estat aportades per l'ONG del català, tot i que també n'ha aportat alguna l'Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans. Les discriminacions aportades per Plataforma per la Llengua no són totes les queixes registrades a Barcelona, sinó només les discriminacions en què hi ha una exclusió explícita del dret de gaudir d'un servei o un producte bàsic.
Durant el 2023, l'informe apunta que a la ciutat de Barcelona es van comunicar fins a 125 discriminacions per parlar en català. Aquesta xifra suposa un creixement del 38,9 % respecte de les 90 discriminacions denunciades el 2022, que ja eren més que les 55 del 2021, les 47 del 2020 o les 45 del 2019. En total, l'any passat les discriminacions per parlar en català van suposar un 14,45 % dels 865 casos totals denunciats per la Taula d'Entitats, un percentatge lleugerament superior al de l'any anterior.
La majoria d'aquestes discriminacions van ser perpetrades per empreses o entitats privades (80 casos, un 37,9 % més que l'any anterior) i per administracions públiques (45, un 80,0 % més). En el cas de les empreses i entitats privades, van ser comeses sobretot per treballadors que van negar l'atenció oral a persones que volien continuar parlant en català, agents en oficines bancàries i treballadors de comerços i restaurants. Amb relació a l'Administració pública, van ser perpetrades, sobretot, per funcionaris de l'àmbit de la salut i per agents dels cossos de seguretat locals. En totes les situacions, es va evidenciar una càrrega de tensió i d'estrès entre les persones afectades a causa del rebuig de parlar en la seva llengua. Segons l'Enquesta de Relacions Veïnals i Convivència 2022-2023 (ECAMB), que es fan amb unes altres dades (de l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona - IERMB), gairebé la meitat de les discriminacions per raó de llengua es van concretar en un tracte diferenciat (49,5 %), mentre que en un 6,6 % dels casos es van traduir en insults i amenaces; un 6,0 % en l'impediment d'un servei o la denegació d'un accés, i un 5,2 % en una difamació o una humiliació pública.
L'àmbit de la salut, un dels que més preocupen
Per a Mireia Plana, vicepresidenta de Plataforma per la Llengua, l'àmbit de la salut és un dels àmbits que més preocupa, perquè s'hi originen moltes de les incidències i perquè sovint, quan els discriminats es queixen, els agents discriminadors modifiquen la narrativa dels fets ocorreguts per no fer front a la denúncia i acaben relativitzant la situació i culpabilitzant-ne la víctima. A més, com que el pacient vol ser atès, en la majoria dels casos cedeix d'entrada i canvia de llengua. La sensació de vulnerabilitat es percep especialment en l'àmbit de la salut mental, la pediatria i la gerontologia.
Una situació generalitzada d'infradenúncia
Cal tenir present que aquestes són només les discriminacions que es denuncien a les entitats, però que és difícil quantificar de manera exacta les discriminacions reals, a causa d'un problema general d'infradenúncia. De fet, segons l'Enquesta de Relacions Veïnals i Convivència de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (ECAMB), que es va fer a final del 2022 i que també s'aborda a l'informe, el 31 % de la població barcelonina manifestava haver estat discriminada per algun motiu a la ciutat. Això contrasta, en canvi, amb el nombre de denúncies de discriminacions, que en total només van ser 865 el 2023 i 631 el 2022. Segons aquesta enquesta, un 15,1 % de la població deia que havia estat discriminada a causa de la llengua que parla, i aquesta raó era el segon motiu de discriminació més habitual, després del gènere.
Plataforma per la Llengua considera que les dades confirmen la tendència a l'alça de les discriminacions que l'entitat detecta darrerament i que ja ha analitzat en altres informes. Per a l'ONG del català, l'Informe demostra que la discriminació lingüística la pateixen especialment els catalanoparlants, i que la normativa que teòricament n'empara els drets no és efectiva per aturar les discriminacions que pateixen ni la impunitat dels qui les practiquen.
