Aquest dissabte 13 d’abril es va celebrar el 13è Combat de corrandes de la Garrotxa. Com ve sent costum en els últims anys, la Plaça Major de Montagut es va omplir de gom a gom per gaudir del que ja s’ha convertit en una jornada de la cultura popular coneguda arreu dels Països Catalans. El Combat de corrandes cada any creix en nombre de participants i de públic, convertint-se en una cita marcada al calendari del món de la glosa.
Com cada any, presidia la plaça una gran estelada gegant penjada de la façana de l’església, i aquest any al seu costat hi onejava una gran bandera palestina en suport al poble palestí. També s’hi trobava la ja tradicional pancarta “La glosa serà la tomba del feixisme”.
Com cada any la jornada va començar amb la cercavila del bestiari de Montagut i Oix i el grup de grallers de Terra Aspra. A continuació, el Agrupament Escolta i Guia Nostra Dona del Tura organitzà una sèrie de jocs i activitats per les més petites que aplegaren un gran nombre d’infants. Durant tot el matí els companys de Saca Forestal van retornar l'exhibició de talla de fusta, i finalitzaren amb el campionat mundial d'estellar troncs 2024, que guanyà el garrotxí Albert Pujol. La jornada matinal va acabar amb la música de prat i taverna de Farigola i romaní. Els dos pastors de Riudaura amenitzaren el vermut i van fer dansar a moltes de les assistents.
Al migdia es va omplir la plaça amb 550 persones pel dinar popular. Enguany, com ja ve sent costum, els tiquets del dinar es van esgotar en menys de 24 hores, així que només pogueren gaudir del dinar que ens van preparar els companys de Pebre Roig les que van ser més ràpides. Moltes ja vingueren preparades i la plaça es va omplir de parasols de mil colors per tal de poder gaudir del dinar a l’ombra.
A les 16h, amb la Plaça Major de Montagut plena amb unes 2.500 persones vingudes d’arreu dels Països Catalans, va començar el més esperat; el 13è combat de corrandes, amb 25 glosadores i glosadors. Moltes repetien, però algunes d’elles pujaven a l’escenari de Montagut per primera vegada. La Marta Rius, la ponicana de combat, va organitzar les diferents rondes i fases amb els seus temes i melodies. Acabada la primera fase, mentre el jurat, format per Aire-na Tahull, Pep Puigdemont, Anna Gabriel, Josep Miquel Arenas (Valtònyc) i Roc Casagran deliberava quines glosadores havien de passar a la segona fase, el duet Alosa amenitzaren la mitja part. A la segona fase del combat hi van passar 10 glosadores, després vingué la semifinal amb 4,i finalment la gran final amb la Nuria Casals (corrandera major 2023) i Berta Llos, que es coronà com a correndera major 2024 després d’una final de lluïment. Tant una com l'altra feren emocionar i cantar a tota la plaça de Montagut. El premi popular se l’engudué l’Arnau Sargatal. Aquest any, i després de 12 anys seguits, el glosador més estimat pel poble i el públic de Montagut, Ferriol Macip, no arribà a la final i no esdevingué per 13è any el segon de Montagut. Enguany el combat durà més de 5 hores, però no es va fer llarg per a la gran quantitat de públic que omplia la plaça, que va aguantar, va cantar, va gaudir i va animar estoicament, i al final encara en volia més.
Una hora més tard del previst i un cop acabat el combat, començaren els concerts amb la gran sorpresa que s’havia mantingut en secret fins aquell mateix dia. El primer concert fou de la Ludwig Band. El cantant del grup ja havia pujat a l'escenari durant el combat de corrandes, quan la Nuria Casals agafà com a melodia la cançó del grup “Manela, no vull currar per vostè” i en Quim va pujar a l’escenari per acompanyar-la amb la guitarra. El grup garrotxí la Greda Street Band, que van retornar exclusivament pel combat de Montagut, van ser els encarregats de tancar la nit de concerts a la plaça. La jornada la van cloure els grallers de la Colla Gegantera de Banyoles, que fent una cercavila, van fer la gran esbandida i van portar al públic que encara emplenava la plaça al bar del poble, on continuava la festa.
Així doncs la Plaça Major de Montagut es converteix per un dia en l’epicentre de reivindicació de la cultura popular i de la nostra llengua, i ho fa amb un públic molt jove que gaudeix amb una cultura que encara és viva i que enamora. I Reivindica que la glosa i el català no és folklore, sinó cultura i llengua de present i futur.
L’organització del Combat de corrandes de la Garrotxa afirma que “estan molt orgulloses de veure com el combat creix any rere any i amb ell, creixen els grups i els combats de glosa arreu del país.”
