El Consell de Ministres aprova l'Avantprojecte de Llei per la qual es modifica el text refós de la Llei de sòl i rehabilitació urbana, aprovat pel Reial decret legislatiu 7/2015 , de 30 d'octubre. No és la primera vegada, ja es va intentar el 2018 pel Partit Popular, el 2021, sent ministre José Luis Ábalos, i el 2022, amb la ministra Raquel Sánchez.
Com en els casos anteriors, s'atribueix a la naturalesa normativa dels plans ia la profusió de la utilització de l'acció pública, un suposat problema d'inseguretat jurídica i un risc per a l'interès general, la política d'habitatge i fins i tot per a la protecció del medi ambient. És a dir, el fet que la ciutadania recorri davant la justícia plans il·legals i que siguin anul·lats per això es considera un obstacle. No es té en compte que si hi ha nul·litats de planejament és perquè l'administració local i autonòmica, en primer lloc, ignora gairebé sistemàticament les al·legacions que adverteixen de possibles irregularitats i, en segon lloc, hi ha un incompliment generalitzat del principi de legalitat en la tramitació dels instruments dordenació urbanística.
Amb aquesta excusa, l'avantprojecte planteja modificar la naturalesa reglamentària del planejament i els efectes de la seva nul·litat, de manera que el que actualment seria un planejament nul per l'absència d'un informe sectorial, pugui “lliurar-se” d'aquest final, aportant-ho posteriorment . Aquesta solució tindria un efecte pervers que només beneficiaria el promotor i podria posar en risc greu l'entorn, fins i tot les vides de les persones (en casos d'edificacions en zones d'alt risc natural).
Seguint l'argumentació que el problema és qui assenyala la il·legalitat, no qui la comet, el nou text normatiu pretén disminuir el risc de nul·litats, reduint la possibilitat que la ciutadania recorri als tribunals. És el que es coneix com a acció popular, un dret reconegut a l'actual article 4 de la Llei del Sòl, i que ve heretat de la llei franquista de 1956 per “incentivar la defensa del règim urbanístic, propiciant-ne l'observança”. Així, un govern progressista pretén deixar-la en paper mullat, tant per a les impugnacions directes com les indirectes. Arriba a modificar, només per a qüestions urbanístiques, la condició de part interessada que atribueix la Llei de procediment administratiu. A més, acota les qüestions que es podran recórrer i el termini per a això, limitant a quatre anys el recurs indirecte que actualment no té límit temporal. Segons el parer d'Ecologistes en Acció, aquesta modificació és una de les més greus per l'afecció a un dret ciutadà consolidat i per la seva constitucionalitat dubtosa.
Finalment, l'avantprojecte presentat pel Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana introdueix nou articulat que permet cancel·lar la constància registral del dret de reversió, fonamentalment a les expropiacions urbanístiques integrades en expedients d'equidistribució de càrregues i beneficis (reparcel·lacions). Aquest articulat autoritza que els terrenys expropiats per a un fi públic i social, que no s'hi incorporen per falta d'execució però el dret de reversió dels quals consta inscrit al Registre de la Propietat, pugui ser cancel·lat quan passa a una nova propietat privada.
Aquest articulat està redactat ad hoc per desbloquejar l'Operació Chamartín o Madrid Nuevo Norte, el projecte urbanístic més gran de l'Estat espanyol. En aquest àmbit, bona part del sòl expropiat (actualment propietat d'Adif) no es pot traspassar al promotor Crea Madrid Nuevo Norte (format per l'entitat financera BBVA, constructora San José i la socimi Merlin Properties) pels problemes d'inscripció registral, derivats de els drets de reversió, encara inscrits, a nom dels propietaris originals dels terrenys.
Ecologistes en Acció lamenta que un govern progressista, en lloc d'afavorir un canvi de model al panorama urbanístic estatal, opti per blindar els instruments de planejament il·legals davant dels recursos contenciós administratius i perpetuï l'urbanisme com un negoci i no com un dret ciutadà. La modificació proposada no redundarà en una seguretat jurídica més gran, sinó tot el contrari: consolidarà la seva eventual il·legalitat fent-los virtualment inatacables.
