Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Català
La Plataforma per la Llengua va rebre 2.145 queixes durant l'any 2022

Un rècord de queixes rebudes. La situació de minorització del català, provocada per un règim jurídic d'inspiració supremacista castellana, explica que els ciutadans cada vegada presentin més queixes a Plataforma per la Llengua

10/11/2023 Llengua

L'any 2022, Plataforma per la Llengua va rebre 2.145 queixes sobre discriminacions lingüístiques, la xifra més alta mai registrada. El 38,8% eren queixes sobre el sector públic, i el 61,2%, referents al sector privat. Tanmateix, aquestes proporcions varien substancialment si es tracta d'un o altre territori. Pel que fa a Catalunya, predominen les queixes del sector privat. En canvi, al País Valencià es van rebre més queixes referents al sector públic, el 67,6% del total. El fet que les dades globals tendeixin clarament al sector privat és perquè Catalunya està molt sobrepresentada en la generació de queixes any rere any. El 2022, el 90,2% eren provinents del territori català.

Tenint en compte les queixes rebudes en tot el domini lingüístic pel que fa a l'administració pública, l'autonòmic és el nivell administratiu que genera més queixes cada any. L'any 2022 van representar-ne el 33,5%. L'administració estatal va generar aquell mateix any el 22,3% de les queixes. Aquest lideratge de l'administració autonòmica s'explica principalment pels serveis sanitaris: l'any 2022, gairebé la meitat de les queixes sobre l'administració autonòmica eren per aquest àmbit assistencial (el 44,8%).

Cal apuntar, també, que amb la posada en marxa, per part de Plataforma per la Llengua, d'una bústia específica de queixes adreçada als membres de la comunitat universitària l'any 2021, les queixes d'aquest nivell administratiu han augmentat molt significativament. Si el 2020 les queixes de les universitats públiques representaven el 13,6% de les del sector públic, el 2021 n'eren el 28,2%, i el 2022, el 24,2%. Així doncs, les queixes autonòmiques i les d'universitats representen més de la meitat de les queixes del sector públic.

Pel que fa al sector privat, l'hostaleria i la restauració són el sector econòmic que han recollit més queixes, un total de 249; empreses de servei, 142; grans superfícies, supermercats i franquícies, 126; financeres, banca i assegurances, 83; instituts i organismes privats, 67, i empreses de telefonia i informàtica, 64.

Al marge del sector (públic o privat), del nivell administratiu i del territori, és rellevant també l'àmbit funcional concret en què es generen les queixes, entenent àmbit funcional com la situació en la qual es produeix el malestar que explica la queixa. La classificació es pot fer de diverses maneres, i Plataforma per la Llengua ha anat refinant la seva amb els anys. L'àmbit que ha generat més queixes al llarg dels anys és el de l'atenció oral o escrita: el 2022 va representar el 40,1% del total; el 2021, el 38,2%, i el 2020, el 33,8%. El 2022, el segon àmbit amb més queixes va ser el de la informació exposada al públic, la retolació i la megafonia, amb el 15,5%. El tercer va ser la llengua del producte, amb el 14,9%. Al marge d'aquests tres àmbits, el 2022 es van classificar les queixes sota les següents etiquetes: webs i serveis en línia (9,6%), documentació oficial (4,3%), contractes, tiquets i factures (3,2%), cinema i mitjans de comunicació (2,1%), publicitat (1,4%), etiquetatge i instruccions de productes (1,1%), i altres (5,8%). A més, el 2,0% no es van poder computar.

El volum de queixes que gestiona l'entitat cada any no para d'augmentar. L'any 2016 en van ser 395; el 2017, 431; el 2108, 570; el 2019, 725; el 2020, 1.303; el 2021, 1.983, i el 2022, 2.145. Així doncs, en set anys, l'augment ha estat del 443,0%. Aquest increment respon, molt probablement, a dues dinàmiques interrelacionades: l'augment de la coneixença pública de l'entitat i un increment notable en la percepció de la població respecte a la situació d'emergència en què es troba la llengua catalana. Una sensibilitat i més consciència lingüística dels grans perills en què es troba el català duen més persones a actituds de lleialtat i manteniment de la llengua, cosa que pot conduir a més vulneracions directes del dret d'expressar-s'hi. Al mateix temps, aquesta actitud més militant també contribueix a ser més exigent quant al respecte a la llengua d'administracions i empreses, i a estar més alerta quan hi ha mancances. Que cada any es rebin més queixes també ve provocat pel fet que hi ha un problema subjacent que genera malestar i que no s'ha solucionat. En altres paraules: indica que el català està lluny de ser una llengua normalitzada.

L'entitat publica aquests informes de manera anual per recollir i explicar les queixes sobre qüestions lingüístiques que ha rebut durant l'any anterior. Els informes anuals de queixes contenen anàlisis eminentment numèriques, amb diversos encreuaments de variables, com el sector (públic o privat), el territori, l'àmbit material (atenció oral, informació exposada al públic, contractes i factures...) o el sexe dels interessats. Les queixes analitzades arriben a l'entitat per mitjà del seu servei d'atenció de queixes i consultes. Aquest servei ofereix assessorament jurídic i pràctic a les persones que detecten mancances en les polítiques de normalització lingüística, que volen denunciar males praxis en relació amb la llengua o que es veuen discriminades o perjudicades pel fet que s'expressen en català. En els casos més greus o amb el potencial de generar canvis positius per al conjunt de parlants, l'entitat gestiona directament les denúncies, representa els interessats i impulsa campanyes de conscienciació.

El motiu últim de les queixes: un ordenament jurídic supremacista

Plataforma per la Llengua denuncia regularment que la situació de minorització del català no és espontània, sinó que és producte d'un règim jurídic marcadament antiigualitari que, al seu torn, és inspirat per una ideologia, el nacionalisme espanyol, clarament supremacista castellana. La Constitució espanyola proclama que el castellà és l'única llengua oficial del conjunt de l'Estat i que els altres idiomes autòctons de l'Estat només poden ser oficials als seus territoris tradicionals. A més, la Constitució espanyola proclama un dret general d'usar el castellà i un deure de tots els ciutadans de conèixer-lo, deure que a la pràctica és una càrrega addicional sobre els parlants familiars de les altres llengües. Segons el Tribunal Constitucional espanyol, cap norma jurídica pot crear un deure de coneixement del català equivalent del que existeix per al castellà. Aquest ordenament constitucional fa que les institucions generals de l'Estat, radicades a Madrid, funcionin exclusivament en castellà i que exigeixin als ciutadans d'usar aquest idioma si s'hi volen comunicar.

També suposa que els nouvinguts que volen adquirir la ciutadania hagin d'aprendre castellà, però no català, i que percebin que l'adquisició del català és redundant perquè amb el castellà ja s'entenen amb tothom. Les institucions estatals aproven constantment normes que reforcen aquesta desigualtat creada artificialment i que empenyen el català cap a la residualització. Aquesta situació jurídica és una derivada de la idea del nacionalisme espanyol segons la qual el castellà, idioma tradicional de només una part del territori estatal i habitual d'una part de la població, és la "llengua comuna" de tot l'Estat, mentre que els altres idiomes estatals són merament "regionals" i "particulars". Es tracta d'una visió supremacista dels grups lingüístics autòctons que, per mitjà de pressupòsits històricament revisionistes, pretén conformar una ciutadania lingüísticament i culturalment homogènia.

Malgrat que el terreny de joc creat per l'ordenament jurídic en conjunt està inclinat en contra del català, la Constitució espanyola del 1978 va permetre la creació d'alguns espais de quasiigualtat lingüística. Així, malgrat que algunes administracions no exigeixen als seus treballadors individualment cap coneixement del català (l'administració estatal no ho ha fet mai), els ciutadans tenen dret d'expressar-se en aquesta llengua amb tots els òrgans administratius radicats als territoris on és oficial. Les institucions estatals i autonòmiques també poden protegir fins a cert punt l'ús de les llengües en el món privat: en contractes, en l'etiquetatge, en les comunicacions amb les empreses. Les dades generades pel servei de queixes de Plataforma per la Llengua apunten a una vulneració habitual de les normes de protecció dels drets dels catalanoparlants: el 2022, el 66,0% de les queixes, dues de cada tres, eren per fets que constitueixen una il·legalitat. En el cas del sector públic, eren el 62,8%, i en el del sector privat, el 69,5%. Aquestes proporcions eren similars a les d'anys anteriors.

Valora
Rànquings
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid