Nascut a Baza, Granada, però andalús d’origen i integrat a Catalunya, va fer la guerra contra els feixistes. Va ser presoner en un camp de concentració (a Sant Cebrià), al Rosselló "francès."
Joan era el meu pare, el meu amic, com jo li deia carinyosament. Quan a mi em van detenir el 1972, estant jo a la presó Model de Barcelona, amb petició de pena de mort, junt amb un company de l'organització, Josep Calduch, anàvem a les classes del ppoo que es feien a la Model. Ens servia per distreure'ns. Allà ens vam trobar amb en Joan, el meu pare, que l’havien detingut com a represàlia emocional, a causa del meu empresonament.
El que no sabien ells és que en Joan ens va salvar el cul. Els pares tenien llogada una masia en un poble que es diu Albinyana, al Baix Penedès, lloc on nosaltres fèiem pràctiques de guerrilla amb armes i explosius.
Temps enrere havíem assaltat una pedrera i teníem tot un armari ple de material clandestí, fruit d’aquell assalt a la pedrera. Ell, en Joan, ho sabia, i nosaltres ni ho sospitàvem. Quan em van detenir, el pare es va desplaçar a la masia per fer desaparèixer tot aquell material. Va abocar-ho tot en una fossa sèptica i va fer desaparèixer tot el que hi havia de compromès a la masia.
Quan es va produir l’escorcoll policial a la masia no van trobar res de res, però a ell el van detenir, i aleshores el van ingressar a presó, com a represàlia. Gràcies, Joan, el meu pare!
El pare, després de la Model, el van portar a la presó de Tarragona, i passats uns mesos el van deixar en llibertat sense càrrecs.
Uns anys després, quan jo em vaig desvincular i allunyar dels companys de la gent del grup d’en Digon –perquè no compartia la manera de fer que tenien amb el grup d’anarquistes valencians–, vaig marxar al Ripollès a treballar a una granja, on el pare em venia ajudar. Fatalment, un dia va patir un accident treballant-hi, que li va causar la mort.
El pare, el meu amic, no l’oblidaré mai.
