Humor contra el terror

L’humor deslegitima el poder repressor i fa d’antídot contra la por, i amb aquest recurs a l’Iran els opositors als aiatol·làs es donen forces per mantenir les protestes al carrer i a les xarxes. Ho explica Ryma Sheermohammadi, exiliada a Barcelona, que no para d’informar sobre la situació en aquell país abans que el món deixi de mirar o es resigni a l’horror. És ella qui ens fa saber que les periodistes Nilofar Hamedi –difongué la imatge dels pares de Mahsa Amini afligits per la seva mort– i Elaha Mohammadi –cobrí el seu enterrament– detingudes per “cooperar amb governs hostils i amenaçar la seguretat de l’estat”, seran jutjades per un delicte que podria comportar la pena capital. I que ara mateix Saleh Mirhashemi, Saeed Yaghoubi i Majid Kazemi, tres nois tancats el novembre del 2022 per haver participat en una manifestació, torturats i obligats a incriminar-se com a enemics de Déu i com a autors d’un crim que no van cometre, són a punt de ser assassinats –dimecres van convocar les famílies perquè se n’acomiadessin–. Dades d’Amnistia Internacional: 576 execucions el 2022 (314 el 2021; l’augment es relaciona amb les mobilitzacions populars). I d’Iran Human Rights Society: 268 execucions des de l’1 de gener del 2023, entre les quals presoners polítics, dones i ciutadans estrangers. Les autoritats busquen l’aïllament de la població a través del terror i que els mitjans de comunicació apaguin el focus de la revolta liderada per les dones que es treuen el vel malgrat les càmeres i que han encès la torxa d’una desobediència civil empeltada d’ironia: diuen que és més fàcil per al geni de la làmpada alliberar la ciutat santa de Jerusalem que inocular intel·ligència en la ment dels milicians de la moral! Potser per això el règim mata.