Els sindicats i plataformes en defensa de la internalització del servei d’ambulàncies han convocat una manifestació a les portes del Parlament per seguir reclamant al Departament de Salut que faci efectius els compromisos per iniciar un procés d’internalització.
El sistema sanitari integral d’utilització pública, SISCAT, està integrat per 68 centres hospitalaris, 434 equips d’atenció primària, 102 centres d’Internament sociosanitaris, 40 centres de salut mental, 428 ambulàncies de suport vital bàsic i avançat, 4 helicòpters medicalitzats, i més de 900 ambulàncies de transport sanitari no urgent. De les més de 1328 ambulàncies de Catalunya, més del 90% estan gestionades per multinacionals, estrangeres la majoria, que com qualsevol empresa privada, prioritzen el guany de beneficis per als seus inversors per davant del benestar dels pacients/usuaris, les treballadores i l’excel·lència en els serveis pels que son contractats.
L’antic i caduc model de la vella classe política de dretes de gestió publico-privada s’ha demostrat fallit, sobretot en el transport sanitari, on el control de l’administració és nul; es produeixen diàriament endarreriments i demores en els serveis molt superiors als que estan marcats pel concurs públic, i ningú ho soluciona, els vehicles sobrepassen el límit de quilometratge establert en les pliques concursals, i miren cap a un altre costat i un llarg etcètera d’incompliments als que ningú hi posa remei. Tampoc la part privada s’escapa de denúncies, sentències en contra en casos d’incompliments de conveni o concursals i un conflicte amb la part social que lluny d’intentar pal·liar, allarga amb amenaces continues cap a les treballadores. A més, cada vegada que per el motiu que sigui, encariment del preu del carburant, material extra durant la pandèmia… l’administració es veu forçada a injectar una quantitat extra de diner públic, només el 70% es destina al motiu causal de la injecció en qüestió, i el 30% restant passa directament a lucrar encara més a la patronal. Des de la nostra plataforma i amb la major part social del sector, entenem que per solucionar aquesta manca de control, i treure’s de sobre les suposadament corruptes empreses que mal gestionen el servei de transport sanitari, la única fórmula possible és la gestió directa de l’administració pública. Això revertirà directament a l’usuari amb una millora de la flota de vehicles, millora de material i formació de que disposen els professionals, millora de la programació de les rutes, i solucions immediates als problemes que es detecten com usuaris de diàlisi passant més de dos i tres hores dins el vehicle per tornar a casa, o pacients esperant més de 6 i 7 hores que una ambulància els retorni al seu domicili. Volem també posar de manifest que tots aquests problemes s’agreugen quant parlem de pobles i ciutats de fora de l’àrea metropolitana produint-se a més de tot l’esmentat anteriorment una bretxa de regió en el sistema de salut, i especialment en el servei d’ambulàncies, que degut al centralisme dels grans hospitals, es veuen obligades a realitzar, més kilòmetres per servei, i es deterioren més ràpidament, o els usuaris es veuen forçats a fer llargues i esperpèntiques rutes pel territori abans d’arribar als seus domicilis.
