Les persones signants d’aquest escrit, molts encara delegats sindicals a la Junta de Personal de diferents territorials i que havíem format part de la Intersindical-CSC, us volem transmetre un seguit de reflexions a pocs dies de la celebració de les eleccions sindicals a Educació, que se celebraran el proper 14 de març.
Descrivim com desengany l’experiència amb la Intersindical-CSC dels dos darrers anys, ara en mans d’una direcció que considerem erràtica, autoritària i que ha pervertit l’ètica i els principis sindicals. La Intersindical-CSC havia pres impuls després de mots anys de treball i encerts. Per aquest motiu en vam impulsar la sectorial d’Educació, que el 2019 va irrompre amb molta força i optimisme. Però amb els mesos, i coincidint amb una maniobra de desplaçament de la direcció històrica del sindicat, les coses es van capgirar i el sindicat va prendre una deriva de persecucions internes, de control burocràtic i d’abandonament dels objectius sindicals.
Durant aquest dos anys la sectorial d’Educació ha viscut nombroses desavinences internes i topades amb la direcció del sindicat. Uns conflictes nascuts del quefer antidemocràtic, patrimonialista i motivat per una inseguretat, la por a perdre les regnes d’un aparell que retroalimenta favors, col·locacions i silencis. I sorgides d’una visió i una praxi allunyades dels interessos dels treballadors que diuen representar, és clar.
Les reiterades desavinences serien llargues de descriure aquí. Només podem expressar que és una absoluta vergonya la forma en què s’ha actuat contra afiliades i afiliats de la sectorial d’Educació (i també d’altres sectorials!), que han vist vulnerats els seus drets més elementals de forma reiterada. Per aquest motiu tot el Secretariat d’Educació va dimitir el febrer de 2022 (dimissió col·lectiva acompanyada d’una denúncia d’obstrucció, opacitat, actes de menysteniment i imposicions a dit continuades per part de la direcció). Una actuació irresponsable i que contradiu els principis democràtics, reproduïda de nou quan es va impedir votar als afiliats al Congrés de la Federació de Serveis Públics, o quan nombrosos afiliats van ser blocats, censurats, al grup obert del xat d’Educació.
El distanciament i el desengany amb el que fou el nostre sindicat s’origina, a més a més, per l’absència d’anàlisi i de praxi en l’acció sindical. És incompresible que fa quatre anys s’obtinguessin 47 delegats i que en els dos darrers anys no s’hagin trepitjat els centres de treball, que no hi hagi contacte real amb els treballadors docents, que no s’hagin defensat correctament els seus drets laborals. Si a això hi afegim la ineptitud i l’abandonament de la defensa dels interessos dels docents interins, en queda tan sols un còctel de claudicació i d’autoconsum. Un trist paper.
Per últim, i com a reflexió, no concebem un sindicat format per companys que fan bandera de la defensa dels drets dels treballadors, però que no han mogut ni un dit davant les purgues internes, la censura o l’assetjament a companyes. Que han assentit de forma acrítica, que han mirat cap a un altra banda, que ni tan sols han promogut ponts o fórmules de diàleg. Qui s’imagina que es pot construir un “Sindicat nacional i de classe” així? Això només serà possible si es fa seguint uns criteris d’ètica, de justícia i de participació i democràcia interna.
Aquest dos anys de desengany no ens han de fer perdre l’esperança. Per això, i compartint amb vosaltres aquesta mala experiència, i per posar llum a la foscor, us recomanem que voteu l’USTEC el proper 14 de març.
Signants: Narcís López, Gonzalo Alcaraz, Pablo Fernández, Emili Masoliver, Manel Moles, Núria Morales, Joan Rocamora i 15 delegats i ex afiliats a la Intersindical-CSC Educació
