Joe Biden (els Estats Units); Olaf Scholz (Alemanya); Justin Trudeau (el Canadà); Rishi Sunak (Gran Bretanya); Giorgia Meloni (Itàlia); Kishida Fumio (el Japó); Emmanuel Macron (França); Pedro Sánchez (Espanya); Mark Rutte (Holanda); Ursula von der Leyen (Comissió Europea); Charles Michel (Consell Europeu).
Reunió del G7 més quatre deixebles globalistes, a Bali, en el transcurs de la reunió del G20, el 16 de Novembre de 2022. En total un Ésser Suprem més deu deixebles. Faltaria un per a parodiar el Sant Sopar, però és lògic, perquè entre els nous deixebles no hi ha cap Judes Iscariot, no hi ha cap traïdor a la causa, existeix unanimitat de pensament i obra. Un comunicat d'aquesta reunió publicat per l'agència suïssa Swissinfo.ch el 16 de novembre de 2022 diu així “Els mandataris també van reafirmar el seu ferm suport a Ucraïna i al poble ucraïnès enfront de l'agressió russa en marxa, així com la seva continuada disposició a fer a Rússia responsable dels atacs” (1)
A diferència del sopar dels nazarens fa 2023 anys en la qual, segons diuen, es conversava sobre pau i amor, en la de Bali només es va parlar de guerra i odi.
Aquests nous deixebles, fidels lacais de les grans corporacions internacionals, encarnen, mitjançant un repartiment de papers, als genets de l'Apocalipsi. Un d'ells, el Führer Biden, encarna la Glòria. La resta, de manera unànime, fa seu l'enunciat per Sant Joan quan escriu sobre l'obertura del segon segell en el capítol 6 de l'Apocalipsi: “I quan ell va obrir el segon segell, vaig sentir el segon animal, que deia: Vine i ves. I va sortir un altre cavall vermell: i al qual estava assegut sobre ell, va ser donat poder de llevar la pau de la terra, i que es matin els uns als altres: i fer-li donada una gran espasa” (L'Apocalipsi, o revelació de Sant Joan, el teòleg. Capítol 6. 4. La Santa Bíblia, versió de Cipriano de Valera. Madrid 1936)
Aquesta “gran espasa” moderna, està a les mans del complex militar-industrial estatunidenc que, segons el Full informatiu del departament de Defensa sobre el comerç d'armes en 2022, “The total authorized value for FY2022 was $153.7 billion, which includes the value of maquinari, services, and technical data authorized from exports, temporary imports, reexports, retransfers, and brokering. This represents a 49% increase, up from $103.4 billion in FY2021” (El valor total autoritzat per al FY2022 va ser de $153,700 milions, que inclou el valor de maquinari, serveis i dades tècniques autoritzades d'exportacions, importacions temporals, reexportacions, retransferències i corretatge. Això representa un augment del 49%, enfront dels $103 400 milions de l'any fiscal 2021) (2)
Julia Vityazeva realitza una anàlisi denominada “Els estatunidencs es beneficien de les victòries de Rússia a Ucraïna”, i planteja tres victòries nord-americanes: "La primera victòria pertany al complex militar-industrial estatunidenc, que va rebre tot el mercat europeu (i no sols a llarg termini). La segona victòria és econòmica, sobre la desindustrialització d'Europa, que ara estem presenciant, només els mandrosos no ho volen escriure. La tercera victòria és que els estatunidencs estan segurs que en arrossegar-nos a aquesta guerra i obligar-nos a concentrar tot el nostre poder econòmic en ella, volen aconseguir frenar-nos en altres àrees i així mantenir la samarreta groga de líder en diferents àrees” (3)
El divendres 27 de gener de 2023, l'ex - president dels Estats Units, Donald Trump, així com va acabar de manera radical amb la guerra a l'Afganistan, a despit del progressisme euroocidental, va realitzar unes declaracions a través de la seva xarxa social “Truth Social” en les quals va afirmar: "Si fos president, el conflicte entre Rússia i Ucraïna mai hauria tingut lloc. Però fins i tot ara, si ho fos, podria arribar a un acord per a posar-li fi en qüestió de 24 hores", al mateix temps que lamentava l'enviament a nivell internacional de carros de combat a Ucraïna en considerar que això "Podria augmentar les hostilitats. Primer tancs, després vindran les armes nuclears". Demanant a l'actual inquilí de la Casa Blanca, Joe Biden, que "posi fi a aquesta guerra boja". (4)
El temps, segurament ens anirà donant elements d'anàlisis sobre la victòria de Biden en les últimes eleccions nord-americanes, tant per les fortunes gastades, com pels secrets i el molt llarg i confús còmput per correu que li va donar la majoria a aquest.
Una llei federal dels EUA prohibeix a les empreses contribuir directament en les campanyes presidencials, i limita als milionaris en les seves donacions individuals a tot just 5.600 dòlars.
Però qui fa la llei fa el parany, i hi ha una manera d'esquivar aquestes limitacions i aconseguir que els candidats triats per cada sector corporatiu puguin rebre immenses sumes. Ho fan a través dels anomenats Comitès d'Acció Política (PAC, per les seves sigles en anglès, entre els quals destaquen els Súper-PAC), que adoptant la forma de «organitzacions de votants independents», poden rebre fons de manera anònima i il·limitada. A través d'aquests i altres mecanismes, el Poder real estatunidenc, ha “triat” a Joe Biden i a Kamala Harris.
Dins d'aquest Poder real trobem els gegants tecnològics de Silicon Valley, Alphabet (que inclou a Google o YouTube), Amazon, Microsoft (Skype, LinkedIn, Xbox), Apple, Facebook (WhatsApp, Instagram), Twitter, o Oracle. La indústria dels mitjans de comunicació com Paramount, Disney, Netflix, Bloomberg.
Els monopolis lligats al comerç com Walmart, o transnacionals de l'alimentació com Mars, Pepsico, Starbucks o Mondelez. Grups monopolistes que embenin a tot el món i que necessiten que els EUA torni a imposar un comerç mundial favorable.
Les grans corporacions de la construcció com Honeywell, Jacobs Engineering, o Quanta Services van fer prometre a Biden grans inversions en infraestructures. I el «New Green Deal» (el capitalisme verd) que promet Biden ha fet que les grans empreses d'energies renovables (AES Corporation, NRG Energy, NiSource) l'hagin triat.
Dies abans de l'assalt al Capitoli es va conèixer la carta de dos-cents presidents executius de grans empreses dels EUA que instaven el Congrés a certificar el resultat de les eleccions i a acabar amb els intents de Trump d'impugnar el resultat. Entre els signants destaquen els executius de l'exclusiu club Fortune 500. Estaven els CEOs de Blackrock, Goldman Sachs, Blackstone, Carlyle Group (banca d'inversió), Microsoft (tecnològica), Mastercard i American Express (targetes de crèdit), Pfizer (gegant farmacèutica), American International Group (AIG, assegurances), Hearst (mitjans de comunicació), Moody’s (agencia qualificació), PwC o Deloitte (auditoria financera)…
I, entre els suports de Biden, els grans contractistes del Pentàgon com Raytheon, un dels ex-alts del qual executius, el general de quatre estrelles Lloyd Austin és ara el secretari de Defensa. (5)
Entre 2019 i 2020, l'empresari del sector financer Tom Steyer va lliurar 46,3 milions de dòlars a la campanya del Partit Demòcrata, segons xifres del Center for Responsive Politics, citades en un informe publicat a l'agost de 2021 per la cadena pública de notícies estatunidenca NPR. Un altre magnat financer, Donald Sussman, va transferir 22,6 milions de dòlars, al Partit Demòcrata, en aquest mateix període. I el 13 de setembre de 2021, el magnat de Wall Street, Bloomberg, va anunciar el lliurament de 100 milions per a Biden.
Entre els que financen directament a Biden està també George Soros, qui d'acord amb Forbes havia lliurat prop de mig milió de dòlars a la campanya. Però va ser sobrepassat, entre altres, per Jeff i Erika Lawson, amos de l'empresa d'informàtica i comunicacions Twilio, els qui van donar 1,2 milions, o Meg Whitman, l'excap del portal de comerç electrònic eBay. (6)
Un funcionari del Partit Republicà va dir al Washington Free Beacon que “la despesa sense precedents de George Soros ressalta encara més la dependència dels demòcrates de les contribucions dels multimilionaris, malgrat la seva retòrica hipòcrita”. Soros, en particular, secunda fortament el sistema de “vot per correu”, l'última gran controvèrsia en la campanya electoral que es va emparar en el tancament d'oficines electorals amb l'excusa de la suposada pandèmia, i segons diverses fonts aquest vot és molt difícil de verificar. (7)
No per casualitat, Soros va nomenar a Mark Malloch-Brown, com a president de la seva fundació al desembre de 2020. Però qui és Malloch-Brown? Un diplomàtic britànic que des de 2014 era part de la junta directiva de Smartmatic, la mateixa empresa que va proveir la tecnologia per el vot per correu en les eleccions presidencials on Biden va resultar guanyador. (8)
I, aquí estem, enfront d'una perspectiva gens afalagadora, la guerra entre les grans corporacions occidentals i Rússia comporta un risc predictible. Els deixebles de Biden, ben entrenats per a fer arribar el missatge de guerra, fam i mort, han aconseguit, mitjançant una segona guerra: la guerra mediàtica, influir en una part importantíssima de la població occidental, com ho plasma el resultat de l'enquesta de juny del Centre de Recerques Sociològiques espanyol referides a l'acceptació majoritària, tant de la pertinença d'Espanya a l'OTAN (73,9% la considera positiva o bastant positiva), com del perill rus (71,2% creu possible que Rússia envaeixi altres països).
Les respostes a aquesta enquesta pertanyen a una gran mostra, la qual en un 58,2% es considera de centreesquerra, i un 61,4% té estudis superiors o FP superior. (9)
Tot això és el resultat de la mortal combinació entre el sistema educatiu, els mitjans de comunicació i el pessebre del qual menja aquesta anomenada centreesquerra, inclosos els “moviments socials” a ella sotmesos.
Josep Cónsola. Febrer 2023
(2) https://www.state.gov/fiscal-year-2022-u-s-arms-transfers-and-defense-trade/
(5) https://deverdaddigital.com/los-respaldos-de-clase-de-biden/
(6) https://www.bbc.com/mundo/noticias-internacional-54021377
(8) https://panampost.com/oriana-rivas/2021/04/05/george-soros-20-millones-agenda-progresista-biden/
(9) https://www.cis.es/cis/export/sites/default/-Archivos/Marginales/3360_3379/3366/es3366mar.pdf
