L’actitud del govern espanyol davant la massacre a la tanca de Melilla del 24 de juny passat és indigna i vergonyosa. Començant pel president, Pedro Sánchez, que l’endemà dels fets va definir la tragèdia d’“atac i assalt violent”, manllevant l’expressió a l’extrema dreta. De fet, la compareixença de Sánchez, en el to i en les paraules, va ser un calc del discurs que fa temps que repeteixen a Itàlia Matteo Salvini i Giorgia Meloni en matèria d’immigració. Sense cap mostra d’humanitat per les desenes de cadàvers encara calents, es va limitar a expressar plena solidaritat amb la Guàrdia Civil per haver “repel·lit l’atac”.
La majoria de persones que van intentar saltar la tanca aquell 24 de juny procedien del Sudan, un país en guerra, així que el govern autodefinit com el més progressista de la història va rebre amb pallisses i gasos persones que fugen de guerres i persecucions polítiques. Vulnerant els drets humans més bàsics, se’ls va expulsar en calent de nou cap a l’infern, sense permetre’ls demanar asil.
El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, a més, de la inhumanitat n’està fent bandera. Sorprèn poc, ja que l’exjutge de l’Audencia Nacional té al seu palmarès el rècord que el Tribunal Europeu dels Drets Humans condemnés cinc cops l’Estat espanyol per no investigar tortures a detinguts sota la seva custòdia. Marlaska continua enrocat a defensar “l’actuació impecable” de les forces de seguretat espanyoles i repeteix que no hi va haver ni un sol mort en territori espanyol, malgrat que reportatges internacionals com els de la BBC el desmenteixen i el deixen en evidència.
Aquesta és una història de mentides i opacitat. De càmeres de seguretat que no enfocaven on haurien d’haver gravat per deixar constància de l’actuació dels agents espanyols, d’interrupcions sospitoses en les registres. I també és una història d’hipocresia i cinisme. Amb quina barra continuaran els socialistes amb el discurs de “voteu-nos o vindrà l’extrema dreta” si n’han copiat literalment el discurs i les maneres?
