L’actuació policial i el desallotjament s’han produït sense presència de la Unitat Contra l’Exclusió Residencial (UCER), del Servei de Prevenció, Intervenció i Mediació en Habitatges Públics, del Servei d'Intervenció en situacions de Pèrdua de l'Habitatge i Ocupacions (SIPHO) ni dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona. Tampoc s’hi ha personat cap representant del districte ni de l’Ajuntament de Barcelona més enllà de la desproporcionada presència policial.
La Guàrdia Urbana ha realitzat una actuació policial totalment desproporcionada agredint veïns i veïnes que es manifestaven pacíficament, inclòs Carles Riera, diputat de la CUP al Parlament, per fer fora les 4 famílies vulnerables. El cos antidisturbis de la Guàrdia Urbana, sense anar identificats com és obligatori legalment, han actuat agredint veïns i veïnes per poder accedir dins l'immoble i finalment desnonar les 4 famílies.
L’actual govern municipal ha ampliat la unitat antiavalots que prometia dissoldre el 2015 i ara el grup especial ha canviat de nom, d'USP a UREP (Unitat de Reforç d’Emergències i Proximitat), però no de funcions i ara disposa de més recursos i efectius. Es van destinant recursos a les tesis populistes de la dreta en matèria de seguretat i aprofundint en un model basat únicament en la presència de més i més policia, en detriment de dotar de recursos serveis per a revertir les desigualtats generades per un model de ciutat que explota i expulsa les classes populars.
El dret a l’habitatge digne és un dret innegociable! Els preus mitjans de venda d’un pis nou han crescut 3,1 vegades més que els salaris, els de segona mà 2,5 vegades més i els de lloguer 2,1. L'habitatge és un dret i no pot ser un negoci. Cal fer del dret a l'habitatge i les condicions de vida dignes una prioritat municipal! Pel contrari, els socis de l’actual govern municipal i també socis al govern a l’estat espanyol, recorren lleis com la llei catalana antidesnonaments i la llei per la regulació del lloguer.
La lluita per l’habitatge digne és un conflicte clau a la ciutat de Barcelona, on més de 4.000 persones no tenen llar i més de 800 viuen en assentaments. Cal un abordatge integral i metropolità de combat contra la pobresa per garantir el dret a una llar!
Amb aquest comunicat també volem fer extensibles les peticions del Grup d’habitatge de les Corts i de la Plataforma Veïnal de la Colònia Castells i Camp de la Creu pel que fa al reallotjament de les veïnes afectades i el disseny i les transformacions del parc i l’entorn de la Colònia Castells.