D’aquí uns dies, a l’agost, torna la Universitat Catalana d’Estiu, la cinquanta-quatrena. Confio que un any més mantindrà els focus mediàtics i la cobertura periodística d’anys anteriors. Durant una setmana, a Prada de Conflent, s’hi reflexiona sobre diversos àmbits del coneixement, amb la catalanitat i els Països Catalans fent d’eix vertebrador.
UCE a banda, què en publicaran, de l’Alta Cerdanya, el Capcir, el Conflent, el Vallespir i el Rosselló, els mitjans de comunicació de la banda sud dels Pirineus, durant aquells dies i, especialment, passat el 23 d’agost? Dit d’una altra manera: els mitjans d’aquí, d’allà i més enllà sabran crear l’enllaç que pugui justificar que es tracti la realitat i les històries d’arreu del país? I, a més, de fer-ho sense tòpics ni reproduint superioritats i inferioritats?
De manera que puguem abandonar allò tan propi de catalanets principatins d’anar a comprovar el nivell de catalanor, d’ús de la llengua i de la seua qualitat lingüística, quan tot just si sabem gaire res del lloc on anem, de les particularitats sociolingüístiques i de la dialectologia. I un fet pitjor: sense tenir present el mínim respecte cap al lloc del qual parlem o visitem. Som capaços de referenciar que anem a França quan viatgem a Catalunya Nord i no voler ser contradits per una evidència administrativa però desagradar-nos molt de ser tractats com a espanyols. Som capaços d’anar a buscar-hi croissants, baguets i refinor de cort parisenca però encendre’ns si algú que ve a la nostra població hi espera sevillanes, sangria i toros. Tot això, obviant la realitat de la pròpia comunitat de veïns de l’edifici on vivim, del barri i de la població, com si fos tan fàcil de viure en català en cap punt de l’àmbit lingüístic! Som d’atrevir-nos de comentar: “Aquesta noia parla bé el català! Se l’entén força!” quan potser no sabem dir més d’una frase sense cap castellanisme.
I la falta d’un espai comunicatiu català ben vertebrat, amb ‘antenes’ al llarg i ample, porta a perdre potencialitat en tots els àmbits. Si bé el periodisme pot ser present quan es tracta qualsevol temàtica, la UCE com a bon marc per presentar-hi tota mena d’accions i iniciatives enguany contempla un parell d’iniciatives periodístiques. Una seria la presentació del periòdic ‘Al Portal, veus de l’Alguer’, promogut per l’Obra Cultural de l’Alguer, la Plataforma per la Llengua i el Centre Cultural Antoni Nughes. Una altra un dels dos seminaris d’investigació que hi organitza la Universitat de les Illes Balears es titula ‘Gabriel Alomar (1873-1941). L’intel·lectual, el periodista i el polític’, cita que comptarà amb Pere Rosselló Bover, catedràtic de Filologia Catalana; Jordi Casassas, membre de l’Institut d’Estudis Catalans i catedràtic d’història contemporània.
I si al conjunt del país ens costa de veure-hi més enllà dels marcs estatals caldrà fer cas a Alomar quan deia: “Sies únic! Contradiu! Deixa d’ésser els altres! Crida i esvalota! Dissent de la multitud! Viu!”.
