Un homenatge Nacional a Isabel Vila

Crec que val la pena informar d’un important acte que tindrà lloc aquest estiu a Sant Feliu de Guíxols concretament el dilluns 29 d’agost. Ja se sap que els homenatges sempre convé fer-los en vida dels homenatjats. En aquest cas no serà possible ni remotament perquè Isabel Vila va morir fa 126 anys a Sabadell. I serà del tot merescut per a qui els historiadors consideren la primera dona catalana sindicalista –en càrrecs i iniciatives– a més de la primera dona que va ser directora d’escola a casa nostra.

El vespre del 29 d’agost de 2022 recordarem un moment important tant per a la història de les dones catalanes com per al sindicalisme català. Farà exactament 150 anys que es va produir un fet insòlit. Contra tot pronòstic, i en un temps en què més d’un historiador ens assegura que la presència de la dona en la vida pública era “nul·la o quasi nul·la”, aquesta calongina, resident temporalment a Sant Feliu, va fer un important discurs de tipus social davant una munió de ganxons. Era un moment molt especial de l’anomenat Sexenni Democràtic en què es respirava llibertat i es lluitava per drets civils. L’opinió pública i l’electorat empordanesos (i catalans en general) estaven amarats d’esperit republicà i feia dos anys que la Primera Internacional s’havia fet present a Catalunya. El primer dia de 1872 s’havia creat el primer potentíssim sindicat de treballadors del suro a Sant Feliu, obra en la qual els indicis ens porten a pensar que la mà d’Isabel Vila hi devia ser clau. Ja l’any 1872 es va declarar la que havia de ser la vaga obrera més llarga mai celebrada a les comarques de Girona, segons les troballes fetes per Francesc Ferrer i Gironès i l’arxiver Àngel Jiménez: un any i mig de vaga de la construcció. Del primer temps de la vaga sabem el romàntic detall que va ser finançada pels treballadors del suro, la qual cosa ens indica que estem davant un moment molt especial de la història ganxona. Isabel Vila va ser una dels escollits per dirigir-se a la gran massa de treballadors que es va reunir al passeig aquell vespre. I el més extraordinari del cas és que no només sabem que hi va parlar sinó que se’n conserven dos talls del discurs que va publicar el diari portaveu de la Primera Internacional, 'Federación'. Un altre homenatjat el 29 d’agost serà el mateix Pere Caimó, alcalde que presidí aquella Sant Feliu de la llibertat. Sense la seva protecció, intuïm que hagués estat impossible que cap d’aquells extraordinaris fets haguessin ocorregut. Ell va ser qui va protegir la vaga i salvar la ciutat de les constants amenaces de l’exèrcit carlí. Un dels moments estel·lars de la festa serà escoltar l’estrena de la sardana “Caimó” composada pel mestre Antoni Mas, compositor que també va compondre la preciosa Sardana de la Capital de la Sardana d’aquest darrer any a Sant Feliu. Amb participació del mateix Ajuntament, el grup de ball Vives, membres dels Cors de Clavé i altres corals, esperem que sigui un gran èxit per acabar de situar a la consciència col·lectiva el record d’uns temps i uns personatges tan inoblidables i abnegats.