Comunicat llegit ahir diumenge 19 de juny de 2022 durant l'acció #ProuAbúsTurístic de bloqueig d'un autobús turístic durant mitja hora per denunciar el nou procés de turistització a la ciutat i l'absència absoluta de polítiques de regulació, desturistització i diversificació de l'economia, així com les sí existents de rescat públic del sector turístic i de promoció turística de la ciutat amb fons públics:
Després de l'aturada radical de l'activitat turística que va portar la Covid, el turisme massiu i extractiu ha tornat a la ciutat. No acceptarem que ho hagi fet per quedar-s’hi, ens rebel·lem davant d'aquesta imposició i farem el possible per revertir-ne el procés, emprenent el camí del canvi de model socioeconòmic, el decreixement turístic i la diversificació de l'economia en sectors més justos.
L'anterior procés de turistització de Barcelona va durar dècades i progressivament ens va fer perdre carrers i places, botigues d'ús quotidià, veïnat, parc d'habitatge, salut, condicions laborals, etc. La pandèmia va portar un seguit de realitats molt dures per a la gent que ja ho tenia més difícil: pèrdua de llocs de treball, tancament de negocis, famílies depenent de les xarxes de suport mutu..., situacions més dures encara allà on la turistització havia produït més dependència i precarietat. Però també va portar institucions i càrrecs públics a parlar dels perills del monocultiu en un sector tan vulnerable -a més de nociu- com el turisme, i de la necessitat de reduir-ne la dependència i diversificar l'economia. Veïnes i veïns vam recuperar carrers i places, vam recordar com són la Rambla o el Park Güell sota la capa de turistes, i ho hem gaudit molt.
Alguns mesos després, aquelles veus institucionals que parlaven de diversificació destinen fons públics a la promoció del turisme i al rescat de la seva indústria. L'Ajuntament de Barcelona, comandat per comuns i socialistes, ha establert un pla de suposada descentralització del turisme que fomenta la turistització de barris menys afectats fins ara, venent la idea que així es descongestionarà el centre. Per experiències passades sabem que el que fan aquestes polítiques és estendre els impactes de la turistització a més barris i ampliar encara més l'activitat i capacitat turístiques de la ciutat. No són plans de descentralització, sinó de creixement turístic i extensió dels seus impactes.
Les places i carrers que vam recuperar durant mesos tornen a estar massificats i en som expulsats, ja reprenem els vells automatismes de fer trajectes més llargs per evitar punts negres de saturació que impedeixen la mobilitat i desesperen, el soroll nocturn torna a ser un problema extrem per a moltes persones que no aconsegueixen dormir. Aquest segon procés de turistització de Barcelona està sent d'una intensitat extrema: allò perdut al llarg de dècades i recuperat inesperadament durant un parell d'anys ho estem perdent en el lapse de pocs mesos.
Per si no fos suficient, l'Ajuntament ha decretat també una vergonyosa liberalització d'horaris comercials (*) que permet al gran comerç de sis districtes obrir en diumenges i festius. Una mesura perjudicial per a les treballadores que no poden conciliar ni tenen llibertat per acceptar o rebutjar treballar aquests dies, per al petit comerç que ja tenia aquesta opció i en general no obria perquè no els surt a compte –i que ara es veu sotmès a una competència molt desigual-, i per als barris afectats, que ni aquests dies gaudiran de la relativa calma prèvia. Per la seva banda la Generalitat, lluny de la necessària revisió a la baixa dels horaris d'oci nocturn, ha concedit 45 minuts més d'obertura a bars, restaurants i discoteques. Un despropòsit.
El port de creuers segueix el seu creixement imparable liderat pel Port de Barcelona i el seu president, Damià Calvet, amb el vistiplau de Janet Sanz i Ada Colau ara fa 5 anys, per molt que ara demanin la creació d'una taula per a la limitació d'aquesta indústria ecocida. El projecte d'ampliació de l'aeroport del Prat va ser aturat per la mobilització popular, però rar és el dia que no surt algun negacionista climàtic amb càrrec públic a donar el seu suport a aquesta ampliació o a alguna variació seva com ampliar el de Girona. En l'actual situació d'emergència climàtica, el creixement de les infraestructures portuària i aeroportuària és pur negacionisme climàtic i ha de quedar esborrada de les polítiques públiques.
No ens quedarem de braços creuats davant de tot això. Sortim al carrer i tornarem a fer-ho tants cops com calgui per aconseguir les regulacions i limitacions necessàries per garantir drets i condicions de vida dignes per a la població de la ciutat. Enumerem a continuació les exigències més urgents a totes les administracions públiques:
- Aturada de qualsevol ampliació d'infraestructura portuària i aeroportuària
- Pla de reducció progressiva del trànsit aeri a l'aeroport del Prat i als de la resta de Catalunya
- Limitació immediata de l'arribada de creuers a la ciutat i elaboració d'un pla de reducció progressiva fins a la seva eliminació
- Aturada immediata de la promoció pública de l'activitat turística
- Reducció del nombre de terrasses, dels seus horaris i dels de les activitats de restauració i oci nocturn que més atempten contra el dret al descans del veïnat
- Pla de transició ecosocial cap a un model econòmic diversificat en sectors més justos, definit en base a les necessitats de la població
