Un any més, després d’una anàlisi de les costes de l’Estat espanyol, Ecologistes en Acció ha presentat l’informe Banderes Negres 2022. Es tracta d’un estudi que recopila les 48 banderes que l’organització ecologista on es denuncia un cas de contaminació i un altre de mala gestió ambiental a cadascun d’aquests llocs.
A Catalunya al Sud de l'Albera, es torna a denunciar la regressió del Delta de l’Ebre per la retenció de sediments als seus embassaments i la pujada del nivell del mar com a conseqüència del Canvi Climàtic. I concretament e tornen a fixar en la Barra del Trabucador que s’ha tornat a trencar durant alguns escenaris climàtics; temporals que tendiran a augmentar en freqüència també pel Canvi Climàtic. Cal escoltar les demandes de les organitzacions que demanen propostes que combatin l’arrel del problema que és aquesta retenció de sediments.
D’altra banda, a la platja de Tarragona hi ha una concentració de contaminació de microplàstics 5 vegades superior a la mitjana dels mars del planeta. L’origen d’aquesta contaminació d’elevat impacte ambiental és de diverses fonts terrestres incloent el complex petroquímic de la comarca. És urgent evitar al màxim aquest tipus d’emissions.
Al Prat de Llobregat, les banderes negres del litoral, tant per gestió com per contaminació, tenen l’origen en les infraestructures de mobilitat que apunten al creixement il·limitat sense contemplar l’escenari de canvi climàtic en què ens trobem: El projecte d’ampliació de l’aeroport continua amenaçant la Ricarda, tot i la massiva concentració de rebuig realitzada el passat setembre, que va silenciar durant uns mesos aquesta contradictòria intenció d’ampliar-lo. Ni les mobilitzacions ni l’estat d’emergència climàtica no semblen interpel·lar suficientment els governs implicats.
El Port de Barcelona, el 5è port amb més emissions de gasos amb efecte d’hivernacle d’Europa, que aporta entre un 9% i un 15% de la contaminació per partícules (PM?? i PM?,?) de tota la ciutat de Barcelona, també ha rebut la petició de la societat civil representada per la plataforma ZeroPort i SOS Baix Llobregat d’aturar la seva expansió. No només no s’escolten les peticions, sinó que es planteja una part de l’expansió del Port sobre els terrenys de l’antiga llera del riu Llobregat que conté una àrea important per a la conservació d’ocells i hàbitats importants per a la preservació de la biodiversitat.
A la província de Girona reben bandera negra la destrucció de les pinedes litorals, espais naturals escassos degut a la pressió urbanística a què s’ha sotmès la costa durant les darreres dècades. Concretament a Palamós, la Pineda d’en Gori ha patit ja un impacte per la construcció de dos blocs d’habitatges als quals SOS Costa Brava va interposar un contenciós administratiu que encara està pendent de resolució judicial. Recentment un altre bloc d’habitatges inicialment aturat està amenaçant de nou aquest espai natural.
Finalment, bandera negra per a una inconscient nova forma de lleure que s’està estenent a les cales de la Costa Brava: les abarlofarres, o festes en iots, que suposen una greu amenaça de la qualitat ambiental de les platges i que ara mateix estan fora de tot control i provoquen danys amb total impunitat. Cal generar suficient consciència i sensibilitat ambiental perquè aquest tipus d’esdeveniments es deixin de convocar.
Al País València, d’un costat, hi ha les platges de Venta Llanusa i la Cala Baeza, ambdues adjacents entre si i ubicades entre el Campello (l’Alacantí) i la Vila Joiosa (lMarina Baixa), on segons Ecologistes en Acció es registren residus d’aigües fecals sense depurar des d’uns apartaments pròxims.
Hi ha també el projecte Colossus de Calp (Marina Alta), que pretén construir dues torres gegants de 35 pisos i un palau de congressos al litoral i que ha estat assenyalada per mala gestió ambiental per part de l’Ajuntament de Calp, en mans del PP.
La platja de les Fonts, a Alcalà de Xivert (Maestrat), també està afectada per aigües residuals i des de fa anys s’impedeix el bany en distintes etapes de l’estiu.
També al Maestrat, hi ha la platja del Triador, a Vinaròs, on l’any passat es va autoritzar l’ús de maquinària pesada per part de l’Ajuntament –en mans del PSPV– per introduir més sorra i netejar de residus les seues cales, que estaven separades per un penya-segat. L’accés va provocar l’afectació per part del penya-segat i a les roques que havien sigut erosionades de manera natural i que formaven un espigó. Alhora, l’Ajuntament d’aquesta localitat ha donat llicència urbanística per a construir en primera línia una urbanització en què es projecten 23 vivendes.
La depuradora de Pinedo, pedania de València, també ha estat assenyalada. De fet, Ecologistes en Acció ja van denunciar aquesta infraestructura per alt nivell de contaminació.
Per últim, les dunes de la platja de Tavernes de la Valldigna, a la Safor, ubicades a la platja de la Goleta, consideren que estan en perill per nous usos turístics com ara macrofestivals, que poden perjudicar aquest espai natural, així com les espècies que hi habiten.
A les Illes, les banderes negres s'ha atorgat al Port d'Alcúdia per mala gestió i Portocolom per contaminació
Pel que fa al Port d'Alcúdia, la permanència de grans vaixells de càrrega en la zona II , està posant en risc una important prada de posidònia oceànica que pobla aquesta badia.
L'informe diu que l'Administració hauria de recapacitar sobre el patrimoni natural i econòmic, un argument que, mancant major sensibilitat, hauria de pesar- que la claredat de l'aigua de bany suposa per a unes illes que viuen del turisme- la fràgil posidònia contribueix de manera decisiva a crear hàbitats que acullen una biodiversitat molt rica. A més, redueix la terbolesa, augmentant l'oxigenació, segresta CO? i protegeix la costa de l'erosió en un panorama en el qual cada vegada és més freqüent contemplar passejos marítims arrasats per les tempestats, al llarg de la costa mediterrània.
En conseqüència, urgeix que s'adoptin solucions que permetin que la funció comercial del Port d'Alcúdia no redundi en la destrucció d'un hàbitat protegit que a més és clau per a l'economia i l'atractiu turístic de la zona.
Sobre Portocolom, conflueixen en aquesta emblemàtica zona, tradicional lloc d'estiueig a Mallorca, multitud de problemes, la qual cosa ha determinat una degradació sense precedents, i una pèrdua de la qualitat de l'aigua de bany molt gran. No es refereix als paràmetres estrictament sanitaris, que poden trobar-se dins de l'admissible. Es tracta d'unes aigües que, no fa massa temps, eren transparents, i no obstant això ara es caracteritzen per la seva terbolesa.
Portocolom és un espai integrant de la Xarxa Natura 2000, la qual cosa evidencia la seva importància naturalística. És un dels pocs ecosistemes de zona succinta i resguardada que perviuen a les illes, per la qual cosa la seva preservació hauria de constituir una prioritat absoluta, una cosa completament allunyada de la realitat en la qual es troba.Context: La pèrdua de biodiversitat i la degradació en els últims 15 anys, ha estat motivada, entre altres factors, per la política de Ports de les Ille, que va dur a terme un dragatge en 2007 en la Bassa Nova i Portocolom per a augmentar el calat 1 les embarcacions que poguessin accedir a la zona.
Això va determinar la pèrdua d'algues Cymodocea Nodosa i Caulerpa Prolifera en una superfície que no s'ha recuperat, i una major pressió en l'entorn aquàtic. En aquest sentit, també influeix l'ampliació operada en el camp de boies, amb una consegüent massificació d'amarraments, en un número que excedeix la capacitat de regeneració natural durant els mesos estivals.
La resuspensió de sediments a causa de les hèlixs de cada vegada més embarcacions, impedeix que la vegetació del fons s'assenti (Cymodocea n., Caulerpa p., algues fotòfiles, etc.) i els estabilitzi, enterrant-los i fixant-los. Res ajuda l'augment en l'eslora de les embarcacions que fondegen, augment que el dragatge va propiciar, perquè les seves hèlixs són cada vegada de major potència i agreugen el problema. A més, Ports dels Illes Balears no exerceix el control necessari perquè es compleixi la norma de navegar a una velocitat màxima de tres nusos dins de l'ancorada, i això també afavoreix la remoció de sediments. En impedir que la vegetació del fons s'assenti, es veu molt afectada la seva funció de generació de biodiversitat. Així, el sediment roman en suspensió, no permetent que arribi la llum i s'estableixin les comunitats, empobrint-se molt la diversitat biològica d'aquests valuosos ecosistemes, i minvant la transparència de les seves aigües i la de les zones de bany
Recordi's que es tracta d'aigües poc profundes. Un altre factor que contribueix -i no en manera menyspreable- a la degradació és que una part dels habitatges no estan connectades al clavegueram, i sembla evident que existeixen filtracions a través dels pous negres amb els quals compten. D'altra banda, l'existència d'una xarxa única per a pluvials i fecals, determina que, quan ocorren episodis tempestuosos, es produeixin abocaments d'aigües residuals. Per si no fos prou, s'han detectat transvasaments de sorra clandestins, de cala Marçal a s’Arenal, i fins i tot abocaments de terregall sobre la pròpia sorra, que, per escolament, acaba en el llit marí, propiciant una degradació generalitzada. Per no faltar irregularitats, fins i tot s'ha denunciat l'abocament de llots procedents del dragatge (de la pròpia badia).
La fauna marina que antany poblava la zona, ha desaparegut o és molt menor, com resultes de tots els factors negatius descrits, que s'acumulen en detriment del medi natural. Així mateix, s'han aguditzat els episodis destructius de la mar en la zona, quan es produeixen temporals, a conseqüència de les múltiples intervencions que han tingut lloc en la zona, i que no han calibrat les seves conseqüències. Barraques i petits molls han sofert especialment els embats de la mar, alguna cosa que abans succeïa en poques ocasions. Al costat d'aquest panorama, ens trobem que la febre especulativa tampoc respecta a Porto colom. Està prevista una nova urbanització en el barri de sa Capella, ocupant 4.000 m². Òbviament, no es tracta de proporcionar habitatge a residents, sinó que -com és habitual- es tractarà d'una promoció orientada a un públic d'elevat poder adquisitiu, procedent del centre i nord d'Europa. S'han aguditzat els episodis destructius de la mar en la zona, quan es produeixen temporals, a conseqüència de les múltiples intervencions que han tingut lloc en la zona, i que no han calibrat les seves conseqüències. Barraques i petits molls han sofert especialment els embats de la mar, alguna cosa que abans succeïa en poques ocasions.
La relació d'excessos que s'han produït en la zona no es limita a danys mediambientals en sentit estricte, a més s'ha executat una rehabilitació lamentable de l'antic moll de sa Duaia, a pesar que, davant les protestes veïnals, Ports dels Illes Balears havia garantit preservar la seva estructura i aparença conforme a l'obra original, que data de 150 anys enrere. Per si no fos suficient, també s'han danyat restes arqueològiques en la mar, en una successió de desgraciades intervencions.
El problema és de gran importància però hi ha moltes possibles solucions o millores, des de controlar la velocitat dels vaixells, impedir l'accés de vaixells de gran eslora (encara que el dragatge ja hagi estat realitzat amb aquest propòsit), limitar el nombre de boies i impedir el fondejo en zones de posidònia. D'altra banda haurien de prendre's mesures com frenar el creixent i excessiu desenvolupament urbanístic i millorar la xarxa de sanemiento procurant que totes les cases tinguin les seves aigües negres connectades al clavegueram i no a pous negres que filtren a la mar.
