Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
OTAN
"L'OTAN retrocedeix i torna a la casella de sortida de la seva història"

El Centre Delàs d’Estudis per la Pau llança un nou informe que recull l’anàlisi de diferents experts sobre l’OTAN, una setmana abans de la celebració de la cimera de l’Aliança a Madrid

26/06/2022 Drets i Llibertats

A pocs dies de la celebració de la cimera de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) a Madrid i coincidint amb l'inici de la Cimera per la Pau organitzada per la societat civil en resposta a la cimera de l´Aliança Atlàntica, el Centre Delàs d´Estudis per la Pau llança un nou informe que presenta una radiografia actualitzada de l´OTAN, tenint en compte el context global de crisis simultànies i l´augment de les tensions provocat per la invasió d´Ucraïna.

La publicació ‘La OTAN, construyendo inseguridad global’, coordinada per Gabriela Serra, desgrana, a través de l'anàlisi d'investigadors i col·laboradors del Centre Delàs, el modus operandi de l'OTAN, que es plasma als seus Conceptes Estratègics. De l'anàlisi dels dos darrers aprovats (el 1999 i el 2010), per exemple, extreu algunes conclusions que poden ajudar a entendre els objectius de l'Aliança: per una banda, intenta promoure una concepció àmplia de la defensa, fet que li permet expandir enormement el seu àmbit d'actuació per fer front a 'noves amenaces', moltes de les quals no són de caràcter militar; també es percep en l'aliança militar un intent de flexibilitzar el sotmetiment a la Carta de les Nacions Unides, situant-se en allò que s'ha qualificat com a “desregulació jurídica de la guerra”; de la mateixa manera, l'OTAN amplia el seu àmbit geogràfic d'actuació més enllà del que estableix el Tractat de l'Atlàntic Nord, com il·lustren casos com l'Afganistan o l'Iraq; finalment, s'analitza com la integració en aquesta organització no sols exigeix vulnerar el dret internacional quan sigui necessari, sinó també saltar-se les regles bàsiques de qualsevol democràcia parlamentària; en aquest sentit, l'investigador Eduardo Melero apunta que "el procediment d'aprovació del Concepte Estratègic de l'OTAN posa de manifest la des-democratització de la política de defensa".

Serà precisament el 29 i 30 de juny quan s'aprovarà a Madrid un nou Concepte Estratègic que, tal com anticipa Tica Font, “posarà l'accent a reforçar la dissuasió i la defensa, el que equival a incrementar totes les capacitats militars siguin nuclears, convencionals o cibernètiques”. També inclourà sens dubte una referència expressa a la relació amb la Xina, a la qual considera “repte sistèmic”. A més, possiblement plantejarà que l'OTAN no només respongui a atacs armats, sinó que també pugui intervenir militarment davant de qualsevol amenaça a la seva seguretat.

Pel que fa a la política nuclear, l'informe analitza la capacitat nuclear de l'OTAN, que és de 6.025 caps (el 46% del total mundial) i que pertany majoritàriament als EUA. En aquest sentit, els investigadors Teresa de Fortuny i Xavier Bohigas apunten que “l'OTAN assenyala Rússia com una amenaça, ja que està desenvolupant noves armes nuclears, cosa ben certa. Ara bé, omet que tots els Estats nuclears de l'OTAN tenen en marxa programes de renovació i modernització d'armes nuclears” i destaquen el multimilionari programa nord-americà, amb una despesa de més de 500.000 milions de dòlars en deu anys.

L'aprovació del nou Concepte Estratègic ve marcada per la invasió d'Ucraïna per part de Rússia, que ha derivat en el pitjor conflicte esdevingut a Europa des de la Segona Guerra Mundial, i que, segons conclou Pere Ortega, “mereix la nostra més absoluta condemna, al mateix temps que posa en evidència la política irresponsable dels governs membres de l'OTAN sobre com gestionar la seguretat a Europa”.

Davant d'aquesta situació, José Luis Gordillo considera que “els dirigents atlantistes gairebé no han invocat la violació del Dret Internacional per criticar l'agressió russa, qui sap si per la seva escassa credibilitat en aquest àmbit. Han optat, per contra, per impulsar una guerra subrogada a Ucraïna, amb la finalitat de resoldre, per la força, allò que perceben com el primer round d'una nova Guerra Freda entre l'OTAN i Rússia/Xina”. És a dir, “l'Aliança retrocedeix i torna a la casella de sortida de la seva història, cosa que no deixa dubtes respecte de la seva funció: l'OTAN és la millor solució als problemes provocats per l'OTAN”, apunta l'autor. La publicació analitza com l'aliança militar, des de la seva fundació fa 73 anys, ha lliurat guerres de manera gairebé permanent. La participació de l'OTAN en guerres com les de Iugoslàvia, l'Afganistan, l'Iraq o Líbia mostra com es troba lluny dels propòsits exposats en el Tractat de l'Atlàntic Nord de 1949. Segons Gordillo, la pertinença a l'OTAN implica, a més, una subordinació als interessos i les directrius dels Estats Units, no només pel que fa a l'àmbit de la defensa, sinó també, respecte a la política exterior i les relacions amb la resta de països del món. "És un error colossal identificar els interessos dels EUA amb els d'Europa", conclou l'autor.

D'altra banda, l'informe analitza la rellevància de la seguretat energètica entre les motivacions de l'OTAN i els seus membres a l'hora d'emprendre moltes de les missions en què han participat. "La invasió russa i les sancions imposades se sumen a altres preocupacions com la inestabilitat a les zones de producció i trànsit, l'esgotament dels recursos i la competència creixent a la demanda", apunta Alejandro Pozo, que considera a més que l'esquema d'aliances està variant i que la situació a mitjà i llarg termini és incerta en relació amb la diversificació de fonts i les seves alternatives.

Relacionat amb això, Javier Raboso, membre de Greenpeace España, analitza el paper de l'OTAN en un context de crisi climàtica, i denuncia com els plans de reducció d'emissions anunciats per l'OTAN tenen un marcat caràcter de greenwashing. L'autor considera que l'enfocament amb què l'Aliança aborda el canvi climàtic és eminentment securitari, eludint qualsevol aproximació relacionada amb la justícia climàtica. "La pròpia existència de l´Aliança contribueix, de fet, a sostenir el model colonial d´explotació del planeta i de despossessió de les majories, que són la base de la crisi climàtica i mediambiental en què ens trobem", conclou.

La investigadora Ainhoa Ruiz Benedicto analitza la nova deriva securitària de l'OTAN en relació amb les migracions que mostra com l'Aliança actua també com a element clau de desviament i retorn de persones migrants fora de les fronteres europees. “L'OTAN és lluny de ser un instrument generador d'estabilitat i seguretat en contextos complexos, com mostren els casos de Líbia, l'Iraq i l'AfganistanEn aquests tres països, un indicador sobre seguretat tan important com és el dels desplaçaments forçats indica que no es recuperen els nivells previs a la intervenció. Per tant, és possible qüestionar el paper que l'OTAN afirma tenir a contribuir a la pau i l'estabilitat mundials”, conclou Ruiz Benedicto.

La publicació destaca en aquest escenari la necessitat de tornar a articular un moviment per la pau europeu, que tingui per objectiu recuperar una seguretat comuna i compartida entre tots els pobles i les nacions d'Europa. En aquest sentit, la investigadora Nora Miralles en la seva anàlisi feminista de la seguretat i de l'OTAN destaca que “resulta també essencial la incorporació del discurs feminista, vinculat a la col·lectivitat, a l'enfocament comunitari, a la terra, a la centralitat de la vida i les cures. I més especialment quan ens trobem a la disjuntiva entre continuar sostenint dinàmiques extractivistes i destructores del medi ambient, que es mantenen mitjançant la violència armada o, simplement, decréixer, destruir els sistemes de dominació i sobreviure”.

Així, per concloure, s'hi inclou una proposta alternativa provinent de la societat civil, basada en la cooperació i el desarmament, “Seguretat Comuna 2022: Pel nostre futur compartit”, elaborada per experts de l'International Peace Bureau i la Fundació Olof Palme .

 

Valora
Rànquings
  1. Fa 15 anys que ens va deixar Lluís Maria Xirinacs
  2. Tomàs Sayes: "Ens pot la frustració i la sensació de derrota i no som capaces de veure més enllà i valorar els èxits que hem aconseguit. L’Estat si que ho té present i per això continua amb l’ofensiva"
  3. D’urnes i canvis de comarca
  4. Èxit de la mobilització Ponts per la Independència que fins demà es realitza a diverses carreteres del país
  5. Què ha après l’independentisme de l’Operació Garzón?
  6. Si els fills de puta volessin...
  7. Denuncien els agents de la policia espanyola que van coaccionar i detenir una dona per parlar en català a la comissaria de Terrassa
  8. La tenista Paula Badosa demana disculpes per dir que el català no és una llengua
  9. Guanyem Girona lamenta que es deixin al calaix una tercera part dels diners del programa Aixequem Persianes
  10. Arruix Borbons-Recuperem Marivent convoquen el 239è Cant dels Ocells davant del Palau
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2022 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid