Per això, cal fugir de la formula dels grans esdeveniments per impulsar una part del territori que comporta més enllà d’operacions de màrqueting internacional la destrucció no només de l’entorn natural, també l’augment de desequilibris socials. És el cas dels Jocs Olímpics d’Hivern Barcelona-Pirineus. Tenim exemples clars en les grans transformacions de la ciutat de Barcelona als jocs d’estiu del 1992 o el Fòrum 2004. Ambdues van suposar la destrucció de barris sencers de la ciutat, especialment al Poblenou i els entorns del Besós, en els què sota la falàcia de reformar els barris, van esborrar el seu passat i van expulsar al veïns dels seus barris.
Com sabeu, la proposta dels Jocs compta amb un recorregut d’ençà fa 12 anys. Ho va impulsar l’Ajuntament de Barcelona, quan era alcalde el socialista Jordi Hereu i durant aquest temps s’ha mantingut en un calaix. De tant en tant s’anava posant sobre la taula, fins que ara ja es vol materialitzar en una candidatura oficial per optar als Jocs d’Hivern de 2030.
Recordeu que quan Hereu ho va anunciar per primer cop en roda de premsa, tothom deia que era una sorpresa i que no en sabien res de res abans de la trobada amb els periodistes. Hi van anar a cegues, diuen. Malgrat això, poques hores després, els informatius de TV3 i el 324 emetien valoracions a tort a dret arreu del territori. Hi parlaven des de les pistes d’esquí, des de diversos punts del Pirineu i de Catalunya. Un extens reportatge ens justificava que, al cap i a la fi, no tenir neu no era cap problema per fer uns Jocs d’Hivern. Dades, imatges, comparatives, entrevistes, reaccions. Sembla que tots els equips de TV3 estaven situats, per casualitat, als punts claus de la notícia, fabricada pels socialistes. Una eficàcia admirable de l’equip de TVC, sense cap mena de dubte. Ara, l’actual govern de la Generalitat sembla ser que actua de la mateixa manera. Nosaltres, el poble català no en sap res, però ells ho tenen tot planificat. Visca la transparència!.
Com veiem sembla ser que no ha passat res al nostre país en els darrers anys, ens referim al procés i es gestiona el territori, com sempre a batzegades cosint-lo a pedaços, com diríem en una tertúlia, tenim un gestors ineptes i amb poca talla. Un país no pot funcionar així i si volem ser una república sobirana.
I és que una de les coses que cal afrontar el govern és la reconstrucció del país, ja que es troba trinxant per terra, mar i aire; amb una forta crisi d’emergència climàtica i uns desequilibris socials cada dia més grans, per enumerar algunes problemàtiques concretes.
Per això cal fer una radiografia global amb una mirada ample i actuar, tot seguit impulsant un model de país en harmonia amb seu entorn, solidari i amb justícia social. I això passa, naturalment per renunciar a promoure el Jocs d’Hivern
