pagar impostos, etc. Hem fet exactament el que se’ns havia dit que calia fer per poder viure. I quin és el resultat? Les nostres vides econòmiques, educatives i laborals estan arrasades, desmantellades.
Els darrers mesos hem patit rècords històrics successius en el preu de la llum. La llum és un dret, no un negoci. Denunciem que
empreses com Endesa, Iberdrola i Naturgy, una autèntica màfia que controla el sistema elèctric estatal i especula amb el preu de la llum i d’altres béns, s’estiguin enriquint a costa nostra amb l’augment de preus de l’energia. A més, són responsables directes de la crisi climàtica amb la complicitat d’antics càrrecs polítics gràcies a les famoses portes giratòries.
Denunciem també la vulneració i mercantilització del dret a l’habitatge: l’anul·lació recent per part del Tribunal Constitucional de bona part de la llei catalana de regulació dels preus del lloguer és un dels exemples més clars de com el mercat s’imposa als drets de les persones.
És urgent i irrenunciable que els preus dels lloguers siguin assequibles, tenint en compte el cost de la vida. Alhora, exigim un augment exponencial del parc d’habitatge públic i protegit de lloguer i recuperar/expropiar tots els habitatges buits, així com aquells en mans de fons voltors, bancs, fons d’inversió i grans tenidors. Els que no passin a titularitat pública s’han de llogar a un preu assequible o social d’acord amb la Llei 24/2015. Cal aplicar, de manera immediata, el Lloguer Social Obligatori (LSO) com a alternativa al desnonament de qualsevol persona en situació de vulnerabilitat.
Denunciem la desprotecció que pateixen les classes populars del nostre país: les persones autònomes, la pagesia, els treballadors i treballadores de sectors industrials, immersos en salvatges reconversions, així com el col·lectiu docent, el personal sanitari o de l’àmbit de les cures.
Sabem que la riquesa es concentra en uns pocs. L’Administració no ens regala res, però generem riquesa col·lectiva i tenim dret a rebre uns ingressos suficients per viure d’una manera digna: una renda bàsica universal, incondicional, estable i individual que es complementi amb un impost sobre la riquesa.
Per contra, en plena crisi social, la despesa militar espanyola s’ha incrementat de manera significativa, amb la coartada perfecta de la guerra a Ucraïna. Aquesta guerra –igual que els 30 conflictes armats que hi ha ara al món– està causant mort, destrucció i la fugida de milions de persones, i alhora accelera la crisi energètica i mediambiental global i amenaça encara més els països empobrits. I davant d’això, la Unió Europea què fa? Envia armes a la zona i anuncia l’increment del pressupost militar.
Ens refermem en el NO a les guerres i el SÍ a la pau basada en la justícia social, la cooperació i la solidaritat entre pobles i persones. Els preus abusius, l'especulació amb béns bàsics i els conflictes armats són el reflex d'un sistema social i econòmic decadent, depredador de recursos i de vides, construït sobre la desigualtat.
Però pensem que hi ha esperança i solucions. Exigim una fiscalitat justa i una redistribució equitativa de la riquesa, tot prioritzant una renda bàsica universal, una sanitat i una educació públiques ben finançades, uns serveis socials que actuïn com a generadors
d’oportunitats. Teixim una economia social més justa, solidària i comunitària, lluitem per unes condicions de treball dignes i contra la precarització de les nostres vides.
Fem d'aquesta mobilització una lluita permanent en defensa d’una vida digna. Que les crisis que provoquen els rics, les paguin ells.
