Plataforma per la Llengua dona suport a la vaga convocada per diversos sindicats el 23 de març per reivindicar el model d’escola en català arran de la sentència que pretén imposar un 25% de castellà a les aules. No es pot permetre que un organisme judicial sentenciï l’estratègia d’ensenyament d’èxit de Catalunya sense el suport de la societat, sense cap mena de criteri pedagògic i en contra dels tractats internacionals ratificats pel mateix Estat espanyol. L’entitat reclama al Govern de Catalunya que assumeixi totes les responsabilitats i que actuï per evitar que els centres es vegin obligats a acatar la sentència, alhora que insta a totes les famílies i alumnes a manifestar-se en contra de la judicialització de la llengua catalana.
Aquests darrers anys, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anat ordenant que desenes d’escoles canviessin el model educatiu i fessin un 25% de les classes en castellà. A més, la sentència del 16 de desembre del 2020, ratificada el novembre passat, pretén obligar tots els centres educatius de Catalunya a canviar els projectes educatius perquè apliquin, de forma generalitzada, aquest 25% de castellà a les aules.
Les sentències dels darrers anys són un exemple d'activisme judicial que cerca esmenar la voluntat popular i reemplaçar-la per les preferències de determinats sectors polítics. El model educatiu de l’escola en català és àmpliament acceptat per les famílies de Catalunya. Actualment, un 82% dels residents hi donen suport, segons una enquesta recent encarregada per Plataforma per la Llengua a l’empresa GESOP. A més, aquesta sentència és contrària a la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELROM) en la forma que la va ratificar l'Estat espanyol, que es va comprometre a fer possible que tots els estudiants que ho volguessin estudiessin en un sistema immersiu íntegrament en català.
L'educació immersiva no és pas un model exclusivament català. Bèlgica i Canadà són dos exemples en què aquest model ha tingut èxit. En aquests països, en què hi conviuen diverses comunitats lingüístiques, s'ha demostrat que l'educació immersiva en la llengua pròpia del lloc no perjudica els parlants d'altres llengües, sinó que facilita que assoleixin unes competències equivalents a les dels parlants nadius.
La immersió lingüística, si fos una realitat aplicada adequadament a tot el territori, asseguraria que tots els estudiants acabessin l'educació obligatòria amb plena competència de les dues llengües oficials. A més, la immersió promou la cohesió lingüística i evita la segregació de la població per motiu dels orígens. De fet, a Catalunya va néixer per la demanda d'un grup de famílies castellanoparlants de Santa Coloma de Gramenet, que volien que els seus fills adquirissin competència en català i una integració completa. L'aprenentatge del català facilita la igualtat d'oportunitats, perquè dona a tots alumnes competències en les dues llengües.
