Avui tota la Comunitat Educativa, mestres i estudiants, d’escoles, instituts i universitats, fem vaga i sortim als carrers per defensar la nostra llengua i la nostra escola.
El límit per fer efectiva la Sentència del TSJC que vol obligar a fer un mínim del 25% de classes en castellà s’acosta, i la resposta tant la Generalitat com del Departament d’Educació s’ha limitat a un Decret d’Ensenyament vergonyós. Ja fa anys que han demostrat que són còmplices de l’estat espanyol en el desmantellament de l’escola catalana, abandonant la seva defensa ferma i contribuint a la precària situació actual del català. Ara, fan una passa més enllà i permeten per llei la presència de castellà en funció del context sociolingüístic dels centres, comprant el discurs del fals bilingüisme que vomita l’espanyolisme.
Davant la submissió de les administracions autonòmiques, des del moviment estudiantil i des de tota la comunitat educativa, tenim el deure d’exigir i empènyer més enllà del que les nostres institucions estan disposades a assumir. S’ha de desobeir. Hem de desobeir aquesta sentència des de tots i cada un dels sectors de la societat: els alumnes ens hem de negar a rebre el 25% de classes en castellà, els professors s’han de negar a fer la classe en castellà i, a més, la Generalitat de Catalunya i el Departament d’Educació s’ha de responsabilitzar d’aquesta desobediència i assumir la confrontació directa amb l’Estat espanyol.
Perquè cada sentència, cada llei, i cada agressió cap a la nostra llengua ens demostra que la supervivència del català mai no serà possible sota els jous dels estats espanyol i francès. Les seves Constitucions, les seves Institucions, les seves classes dominants mai no ho permetran. Al Principat de Catalunya és la Sentència del 25%; al País Valencià, la Llei del Plurilingüisme i a les Illes Balears pren la forma de la Llei March. Tot forma part d’una gran ofensiva perfectament planificada, perquè ells tenen molt clara l’amenaça que suposem els Països Catalans i estaran disposats a tot per evitar la nostra presa de consciència com a poble, per fragmentar-nos i per esborrar-nos de la història.
Si volem un futur on puguem treballar, estudiar i viure plenament en català, només ens queda organitzar-nos. No ens podem limitar a resistir, a sobreviure uns quants anys més. Cal fer una passa endavant. Tenim la responsabilitat d’encetar un cicle de mobilització i de desobediència populars que demostrin que el poble català serem dempeus exigint l’únic model que ens pot permetre construir el futur que necessita la nostra llengua: una escola totalment pública i 100% en català pels Països Catalans. Perquè sense català no hi ha escola. I sense escola no hi ha futur.
