Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
La nova Llei d’educació de les Illes obre la porta a limitar la presència del català als centres educatius

L’STEI Intersindical es mostra preocupat perquè fa l’espanyol llengua vehicular de l’ensenyament a les Illes Balears i preveu que un decret del Govern de torn pugui limitar l’ús del català a les aulesus

25/01/2022 Llengua

L’STEI Intersindical està preocupat pels articles que regulen el model lingüístic al text de la Llei d’educació que es troba en tràmit parlamentari. En concret, l’article 133.1.c) del text preveu això:

"El tractament de les llengües oficials, d’acord amb l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, com a llengües d’ensenyament i aprenentatge del sistema educatiu de les Illes Balears, que tendran el caràcter de llengües vehiculars".

Aquest contingut vulnera la Llei de normalització língüística del 1986 (tot i que en l’exposició de motius esmenta aquesta llei), atès que no preveu que la llengua catalana sigui la llengua d’ús normal com a vehicle usual en l’àmbit de l’ensenyament de les Illes Balears (article 22, apartats 1 i 2).

El contingut d’aquest apartat és encara més preocupant combinat amb el que preveu el final de l’article 133.3:

"Les condicions d’ús de les llengües oficials als centres educatius s’han de desplegar reglamentàriament d’acord amb aquests criteris i els principis prevists en aquesta llei".

Encara que el principi de l’article 133.3 garanteix, en certa manera el 50 % d’ensenyament en català, a partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei, el Govern de torn podrà establir “màxims” d’ensenyament en català a través d’un decret, i condicionar els projectes lingüístics dels centres. 

L’àmbit educatiu no és aïllat del seu entorn social, i a les Illes Balears la llengua predominant en àmbits com la justícia, els mitjans de comunicació, les xarxes socials, els videojocs, el cinema, les relacions comercials… és la llengua castellana. Això també són situacions d’aprenentatge i ús de la llengua (i el català no hi té una presència considerable). Així, l’escola ha de compensar aquest ús, i garantir que els futurs adults de les Illes Balears podran usar indistintament ambdues llengües oficials en les seves relacions socials. 

Per tot això, l’STEI Intersindical demana que es canviï el redactat d’aquest model lingüístic de la LEIB, amb l’objectiu de respectar l’autonomia dels centres amb els seu projectes lingüístics i de fer del català la llengua d’ús normal com a vehicle usual a l’ensenyament de les Illes Balears, en línia amb el que disposa el consens marcat per la Llei de normalització lingüística del 1986.

Valora
Rànquings
  1. Alhora i la CUP
  2. L'empresari gironí Josep Campmajó s'exilia arran del cas Tsunami
  3. Sant Jordi era guerrer...
  4. Acte antirepressiu de la Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines (CACG)
  5. La “proposició de llei per la qual es regula la llibertat educativa”, del PP i VOX, empeny cap a la irlandització del valencià
  6. Ortésia Cabrera serà la cap de llista de les Terres de l'Ebre per la CUP
  7. Agustí Barrera: "...el seu legalisme burocràtic no els va permetre entendre que una declaració d’independència és un acte revolucionari"
  8. La CUP–Defensem la Terra presenta la llista per les eleccions del 12 de maig per la demarcació de Girona, afirmant que surten a guanyar
  9. «Saps què? Que llegint aquest tros de diari...»
  10. Sergi Saladié encapçala la llista electoral de la CUP pel Camp i les Terres de l'Ebre
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid