Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
10 anys després
L'Esquerra abertzale diu a les víctimes que el seu dolor no s'hauria d'haver produït mai

Després de ressaltar que una pau justa i duradora necessita reconèixer totes les víctimes, es dirigeix específicament a les d'ETA i, en to autocrític, conclou: «Havíem d'haver aconseguit arribar abans a Aiete». Així ho han verbalitzat Arnaldo Otegi i Arkaitz Rodríguez aquest dilluns.

18/10/2021 Internacional

«Avui volem fer un esment específic a les víctimes causades per la violència d'ETA. Volem transmetre'ls nostre pesar i dolor pel sofriment patit. Sentim el seu dolor, i des d'aquest sentiment sincer afirmem que el mateix mai degué haver-se produït, a ningú pot satisfer que tot allò succeís, ni que s'hagués prolongat tant en el temps. Havíem d'haver aconseguit arribar abans a Aiete». És part de la declaració llegida aquest dilluns per Arnaldo Otegi, en castellà, i Arkaitz Rodríguez, en euskara, en nom de l'esquerra abertzale, en la qual es remarca que «transitar cap a una pau justa i duradora necessita del reconeixement i reparació de totes, absolutament totes les víctimes. No ens oblidem de cap d'elles», segons recull NAIZ:

El coordinador general d'EH Bildu i el secretari general de Sortu han fet pública aquesta declaració solemne en el marc del desè aniversari de la Conferència de Aiete i el final de la lluita armada d'ETA, i precisament han triat per a això el palau donostiarra.

A més de l'al·lusió a les víctimes, la declaració recull altres aspectes com la posada en valor dels compromisos adquirits, l'aposta per les vies exclusivament democràtiques, la qüestió dels presos i l'irresolt conflicte polític.

Transcorreguts deu anys ja des que ETA anunciés la fi de la seva violència, l'esquerra independentista constata «el compliment íntegre d'aquest compromís. La fi de la seva activitat –insisteix– ha estat total i completa».

Entén que s'ha de posar en valor «la unanimitat amb què ETA va prendre les seves decisions, la qual cosa ha evitat a posteriori problemes greus com els que s'han produït en altres processos de similars característiques», en clara al·lusió a l'activitat de dissidències armades, i afegeix que «aquells que van apostar de manera decidida, valenta i arriscada per la vies exclusivament pacífiques han collit un èxit rotund i incontestable».

En tot cas, «l'èxit correspon, no n'hi ha dubte, al conjunt del poble basc», afegeix la declaració.

Sobre l'aposta realitzada en el seu moment per part de l'independentisme d'esquerres, el text respon als qui van sembrar dubtes i afirma que «no hi havia parany, no es tractava de cap càlcul tàctic. El temps transcorregut posa de manifest l'inequívoc caràcter estratègic de la decisió adoptada», que respon a «profundes conviccions ètiques i polítiques» i és «inamovible i per sempre».

La referència a la qüestió de les víctimes l'acompanya amb una mirada al futur, una vegada constatat que «el passat no té remei» i que res del que diguin «pot desfer el mal causat». Els independentistes d'esquerres es mostres convençuts que «és possible alleujar-ho des del respecte, la consideració i la memòria. Volem dir-los de cor –remarca la declaració– que sentim enormement el seu sofriment i ens comprometem a tractar de mitigar-lo en la mesura de les nostres possibilitats. Sempre ens trobessin disposats a això».

Presos, «repte ineludible per a tots»

En el terreny de les conseqüències del conflicte, el text es deté en la qüestió dels presos: «És un repte ineludible per a tots, que passa necessàriament per posar fi a la política penitenciària d'excepció i per donar-li una solució integral. Volem reivindicar el paper actiu, decidit i decisiu dels presos en la superació de l'estratègia armada i el seu definitiu compromís amb les vies pacífiques i democràtiques. Sense ells i elles no hauria estat possible».

Ja en el terreny de les causes del conflicte, l'esquerra independentista es reafirma en «la defensa del diàleg, la negociació i l'acord com a mètode més eficaç i democràtic per a dirimir i solucionar les diferències polítiques».

Existeix, en la seva opinió, una assignatura pendent crucial, perquè «resulta imperativa la resolució democràtica d'aquest problema nacional. Som un poble, una nació, que com a tal ha de ser respectada i reconeguda. El respecte a la nostra identitat nacional és el primer i necessari pas per a construir un futur diferent en el qual les decisions corresponguin a la ciutadania del nostre poble».

<blockquote class="twitter-tweet"><p lang="es" dir="ltr">[VÍDEO] La izquierda independentista a las víctimas de ETA: «Sentimos su dolor, y desde ese sentimiento sincero afirmamos que el mismo nunca debió haberse producido, y que a nadie puede satisfacer que todo aquello sucediera» <a href="https://t.co/apwWSINjtE">https://t.co/apwWSINjtE</a> <a href="https://t.co/3fF0BDmthb">pic.twitter.com/3fF0BDmthb</a></p>&mdash; naiz: (@naiz_info) <a href="https://twitter.com/naiz_info/status/1450053986778746883?ref_src=twsrc%5Etfw">October 18, 2021</a></blockquote> <script async src="https://platform.twitter.com/widgets.js" charset="utf-8"></script>

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2021 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid