Ens volen convèncer que el sistema de fixació dels preus de l’electricitat a l’engròs és un sistema neutre. La munió de “especialistes” que ocupen pantalles i portades per explicar-nos les raons de l’encariment de la llum diuen que és una proposta tècnica sense cap empremta política. Afegeixen que aquesta elecció respon a la simple lògica i tanquen qualsevol debat sobre si la mesura és oportuna, bo i argumentant que és comuna al conjunt dels estats d’una UE que presenten com l’expressió més afinada del progrés i del benestar.
El Xile d’Augusto Pinochet i l’Anglaterra de Margaret Thatcher van ser els primers a fixar els preus de l’electricitat pel sistema marginalista. Tots dos van actuar com a punta de llança de l’ofensiva reaccionària i aplicaren les receptes neoliberals més salvatges, fins llavors reduïdes a les ocurrències de professors universitaris d’escàs predicament. Es va requerir una dictadura construïda sobre milers de cadàvers de dirigents obrers i populars i una revolució conservadora articulada sobre una derrota del moviment sindical per implantar un conjunt de mesures adreçat a maximitzar el poder del capital, afeblir les forces de treball i assentar unes relacions que blindaran el poder de classe de les fraccions oligàrquiques.
La UE va manllevar el sistema marginalista de l’experiència xilena i britànica en el marc d’una involució neoliberal del projecte comunitari. Durant la dècada dels noranta, els estats van assumir aquest model i l’inseriren en un programa polític que acompanya el relat de la ineficiència de tot allò que és públic, l’eficàcia d’allò que és privat i les excel·lències de la privatització. No és pas casual que el sistema entrés en vigor a l’estat espanyol durant la presidència de José María Aznar i de diversos ex-ministres seus, que anys més tard van seure al consell d’administració de les empreses energètiques.
El neoliberalisme va guanyar la batalla quan va convèncer els seus contrincants que el model no tenia alternativa. Malament rai, per a reduir el rebut de la llum, si no som capaços de defensar un sistema de fixació de preus diferent, al servei de les majories, en què li toqui de perdre a l’oligopoli elèctric. També en aquest cas la ideologia importa.
