El president de la Federació Llull i d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha demanat a Pere Aragonès que “es reprenguin els compromisos que es van prendre en el seu dia amb la Declaració de Palma, que es va signar per part del govern català, valencià i balear” i que es pose fil a l’agulla a la reciprocitat entre les diferents televisions en llengua catalana. Ho ha dit després de la reunió que ha mantingut al Palau de la Generalitat amb el president català, en què també han participat la presidenta d’Acció Cultural del País Valencià i vicepresidenta de la Federació, Anna Oliver; el president d’Obra Cultural Balear i secretari de la Federació Llull, Josep de Luís, així com el vicepresident d’Òmnium Marcel Mauri i el secretari d’Acció Cultural del País Valencià, Toni Gisbert. Durant la reunió, Cuixart, que ostenta el càrrec de president de la Federació Llull des del 2018, ha emplaçat l’executiu català a treballar per reprendre la relació entre governs als Països Catalans en matèria de llengua i cultura, incloent aquí bona part dels compromisos que es van signar els anys 2016 i 2017.
Cuixart ha emplaçat a “reconstruir l’espai comunicatiu” als Països Catalans. “Entenem que aquest marc de normalitat i aquesta reciprocitat ha de ser imperiosa i ha de ser possible en la major brevetat possible”, ha considerat. El president de la Federació Llull també ha afirmat que la reciprocitat ha d’anar més enllà, i s’ha de convertir en un intercanvi de continguts, produccions i creativitat: “Demanem i proposem que es pugui crear algun tipus de federació de canals dels territoris de parla catalana per prioritzar la creació de continguts de qualitat, però també per poder ser competitius davant les exigències del mercat de la comunicació”.
Cuixart ha insistit que la reciprocitat “és tècnicament possible”, i ha considerat que els diferents governs “s’hi posaran bé perquè, definitivament, els ciutadans dels Països Catalans puguin gaudir de tots els continguts en català”. Així mateix, ha mostrat la seva preocupació davant l’avantprojecte de la llei audiovisual: “Amb Aragonès ens hem emplaçat a seguir-ho de molt a prop”. També ha recordat que “mai en la història dels Països Catalans hi havia hagut tanta gent preparada i que parlés català, prop de 10 milions a la Unió Europea”, i ha lamentat que, malgrat això, la llei audiovisual no contempla aquesta diversitat lingüística més enllà de ser “una molèstia”. “La llengua i les cultures catalanes són una eina de cohesió social entre els diferents territoris, i és una llengua compartida. Farem bé de no caure en els paranys del discurs derrotista”, ha dit.
Un mercat cultural potent
Per la seva part, De Luís ha recordat que l’espai comunicatiu català “no només és comunicatiu, sinó també cultural i lingüístic”. I que, per altra banda, “té una vessant eminentment econòmica molt important”. Per això, ha considerat que aquesta reciprocitat també s’ha de contemplar des del punt de vista econòmic dins d’un mercat catalanoparlant molt important. Una qüestió que la nostra presidenta Anna Oliver ha compartit: “Tenim l’oportunitat de potenciar les relacions i crear una indústria cultural que siga potent”. Oliver ha deixat clar que “no existeix cap obstacle, ni tècnic ni social, ni formatiu, ni cultural, ni de cap tipus” perquè això siga així. La vicepresidenta de la Federació Llull també ha emplaçat el govern valencià a mostrar la mateixa predisposició que el govern català perquè “la reciprocitat siga una realitat a curt termini”. “Les tres entitats tenim un programa molt ampli de col·laboració, que afecta la societat en el seu conjunt perquè la cultura i la llengua són motors, però volem que els lligams que ens uneixen, i també la història compartida, passe a altres àmbits de col·laboració efectiva diària”, ha remarcat, per acabar: “Hi ha tres governs amb bona sintonia que poden permetre que aquesta col·laboració social i cívica es trasllade a l’àmbit polític
