Els dies 7 i 8 de maig, l’Assemblea Nacional Catalana va organitzar el primer Congrés d’independències unilaterals, un esdeveniment internacional concebut amb l’objectiu d’estudiar i extreure aprenentatges dels processos d’independència dels països bàltics i d’Eslovènia aplicables al cas català, per donar un nou impuls al moviment independentista català. En total, més de 200 inscrits van participar en 5 tallers a porta tancada, mentre que les sessions es van emetre en obert van comptar amb prop de 3.000 participants.
L’esdeveniment va comptar amb la participació de l’exministre eslovè d’Afers Exteriors, Dimitrij Rupel, i dels exlíders de la societat civil dels països bàltics, Ülo Laanoja i Vents Armands. A més, els diferents tallers que es van organitzar van comptar amb la participació de figures com Ramón Grosfóguel, activista porto-riqueny i sociòleg pel Departament d’Estudis Ètnics de la Universitat de Califòrnia, a Berkeley, i els acadèmics catalans Albert Noguera, Eulàlia Pasqual, Xavier Cuadras, Jordi Arrufat, Jordi Galí i Daniel Soler.
Els temes i casos que es van exposar durant el marc del Congrés han estat ara recollits en un document de propostes en format de llibre blanc, en els àmbits de l’economia, les relacions internacionals, la defensa, la desobediència civil i els processos constituents. El contingut se sintetitza en 14 conclusions i recomanacions finals que inclouen aspectes com:
- La importància de defensar de facto allò que s’ha declarat de jure per part de les institucions.
- Un procés d’independència té costos, tant individuals com col·lectius.
- La importància d’aprofitar els moments de debilitat de l’adversari i les seves febleses, per distingir i aprofitar les finestres d’oportunitat que es puguin obrir.
Al document també es destaca el paper que ha de jugar la societat civil organitzada per potenciar les estratègies i tàctiques de defensa civil, i els instruments de control popular del territori, especialment pel que fa a infraestructures estratègiques i edificis que representin la sobirania popular. També es destaca la necessitat d’impulsar l’anàlisi i el debat acadèmics de polítiques de defensa i seguretat en clau nacional.
Per últim, en aquest llibre blanc es posa en relleu com a element fonamental el fet que quan els lideratges polítics i institucionals fallen, la societat civil ha d’estar preparada per prendre la iniciativa i mantenir la tensió als carrers, així com el fet que la repressió de l’Estat contra el moviment independentista pot i ha de ser utilitzada en favor del moviment, en àmbit nacional i internacional, per afegir més legitimitat a les demandes democràtiques d’autodeterminació i impulsar un increment de la mobilització popular.
Amb la publicació d’aquest document, l’Assemblea reforça el seu argumentari per incidir públicament en relació a la necessitat de preparar i avançar cap a la ruptura amb l’Estat en base a la via dels fets, amb mesures concretes en els fronts institucional, popular i exterior, les tres potes que han de fer possible la culminació de la independència, d’acord amb el mandat del referèndum d’autodeterminació del Primer d’Octubre.
