Com sempre, la Diada Nacional de Catalunya és el tret de sortida del nou curs polític i el primer acte de mobilització de l’independentisme. Un independentisme que es troba en un moment de replegament i que no gaudeix d’una estratègia comuna. El PSOE, històric recompositor del Règim del 78, amb l’ajuda de Podemos han concedit uns indults i una taula de diàleg condemnada que no té altre objectiu que generar una falsa impressió de negociació democràtica i de possibilitat de reforma d’Espanya. Més enllà del debat sobre la utilitat d’aquesta taula de diàleg, cal posar sobre la taula l’autèntic repte de l’independentisme: aconseguir prou força per fer efectiva l’autodeterminació i encetar el camí cap a la República Catalana. Quina necessitat té el Govern espanyol de parlar sobre autodeterminació davant d’un poble desmobilitzat, d’un interlocutor dividit i afeblit en tots els fronts? Dit d’altra manera, quin projecte ha de tenir l’independentisme en un moment en què es troba sense múscul per negociar ni per fer efectiva qualsevol declaració unilateral d’independència?
Per nosaltres la resposta és clara: cal superar els obstacles que al 2017 van impedir que la voluntat del poble català es realitzés. Això significa per nosaltres avançar en diferents fronts:
- Apostar decididament per la Resistència Civil. Mobilitzar el poble una altra vegada però de forma planejada i sostinguda en el temps per afeblir els pilars del Règim del 78 a través de la desobediència, la no-cooperació i el bloqueig directe d’institucions, actors i infraestructures clau per l’enemic. Per això comencem, conjuntament amb Poble Lliure, la campanya “Anar-hi”, que pretén estendre un nou paradigma de mobilització, a la llarga molt més disruptiva i efectiva que les que s’han dut a terme fins el moment, que sovint pecaven d’idealisme i una falta severa de realisme polític.
- Enfortir la Intersindical-CSC. Els treballadors mouen el món i és molt important que la Intersindical en qüestió de pocs anys lideri el sindicalisme català per davant dels sindicats del règim. Només així podrem aturar la producció de forma estratègica.
- Acabar amb el poder econòmic espanyol. Cal tombar la forta dependència del poble català amb els monopolis financers i industrials, especialment els que dominen els sectors estratègics, que tenen un lligam estret amb l’Estat espanyol i que treballen perquè res canviï. Hem d’afeblir el possible xantatge que ja van utilitzar al 2017. En aquest sentit, posem en valor la campanya de Consum Estratègic que va començar l’ANC i els animem a continuar-la. Acabem amb el poder d’Endesa, La Caixa, Movistar i la resta de paràsits!
- Repensar les eines que tenim. Cal que espais com el Consell per la República es desvinculin de la direcció dels principals partits polítics per convertir-se en eines estratègiques útils pel país, que puguin servir d’espais de direcció i coordinació estratègica en el futur embat contra l’estat.
- Fer madurar intel·lectualment el moviment. Prou visions infantils de la realitat! Cal resoldre qüestions vitals pels catalans com la depuració de l’espanyolisme als Mossos d’Esquadra o la possibilitat d’establir aliances internacionals. En aquest sentit posem en valor eines com el Catalonia Global Institute.
La Forja ens comprometem a caminar en aquesta línia durant aquest curs i a centrar-nos en el primer punt: mobilitzar el poble català i difondre els mètodes de la resistència civil per tombar els pilars del Règim.
Animem a tots els joves a prendre partit i recordem que la llibertat no arribarà màgicament, l’hem de guanyar des de ja.
Sense mobilització no tenim força i només la força ens farà lliures.
La Forja – Jovent Revolucionari, 10 de setembre de 2021
