Quinze preses de pèl

Dimecres, la mesa del Congrés va votar per quinzena vegada aquesta legislatura (cada cinquanta dies durant dos anyets) contra la creació d’una comissió d’investigació a l’emèrit. Ara l’havien demanada per veure si hi ha un pam de net en la venda d’armes a règims de dubtosa sensibilitat democràtica i si el pare de Felip n’ha cobrat comissions. Eren Unides Podem, ERC, Bildu, Junts, PDeCAT, la CUP, Més País i el BNG. Han tornat a quedar que res de res de comissió. PSOE, PP i Vox van tornar a votar plegats. Majoria monàrquica. La mateixa cançó enfadosa de catorze vegades. Els articles 56.3 i 65 de la Constitució i la interpretació que fa el TC de la inviolabilitat de Joan Carles, no permeten la comissió. “Ja som al cap del carrer”, que diria l’àvia Neus. De veritat que aquesta trista feina administrativa de presentar peticions que saps que et denegaran amb el mateix argument una vegada i una altra és el que hem encomanat als nostres diputats? Perquè en això que no serveix per a res més que per a la constància històrica van sorprenentment units. ERC, Junts, PDeCAT i la CUP? Units una vegada i una altra a fer castells de focs i els plats pel cap per als altres? I per posar fi a aquesta vergonya de l’emèrit, el rei i la descendència, no se’ls acut cap més camí que demanar comissions? Quinze en dos anys? Però uns no són en el govern i els altres no el sustenten? Com volen que no ho visquem com la quinzena presa de pèl?