Delta

Delta és la quarta lletra de l’alfabet grec, un accident geogràfic fluvial, una variant del SARS-CoV-2. La polèmica nacional econòmica i social d’estiu també té al centre un delta al qual afecta l’ampliació de l’aeroport.

L’estat ha posat sobre la taula la inversió de 1.700 milions d’euros fins al 2026 a Catalunya, però només en el marc del pla de regulació aeroportuària. Hi ha qui defensa, des d’una perspectiva econòmica i nacional, la inversió –malgrat, al meu entendre, està decidida en despatxos d’algun ministerio– per la competència que a mig termini pot tenir amb Barajas. Per una altra banda, hi ha qui defensem la necessitat de mantenir espais naturals protegits per la Xarxa Natura 2000, que forma part del nostre patrimoni ecològic, nacional i econòmic.

Sorgeix el vell debat entre progrès econòmic i preservació de la natura. Sovint els arguments economicistes semblen titllar de conservadors, antics, primitius i immobilistes els arguments ecologistes. Algú pot imaginar un país sense patrimoni natural? A nivell social els espais naturals del Delta del Llobregat –en els quals es va fer una inversió notable per la seva recuperació i preservació– és un espai que ajuda a mantenir la biodiversitat, en què es comparteix lleure, esport i natura en un entorn altament industrialitzat. El Parc Agrari o espais on les aus migratòries fan estada són part del delta del Llobregat.

Cinc-cents metres més de pista a l’aeroport possiblement serien font important a nivell econòmic però cal pensar el model i com construïm el futur. La pandèmia ens ha posat sobre la taula la necessitat de canvi de model econòmic i energètic, la necessitat de preservar la biodiversitat i les afectacions del canvi climàtic. Hem vist la necessitat d’encarar canvis del model turístic i de producció, també en es relacions socials i laborals. El rei Mides, segons explica la mitologia grega, tot el que tocava ho convertia en or i, per això, va morir de gana. Amb aquesta polèmica inversió s’ha aconseguit que quedin en segon terme altres aspectes polítiques i, sobretot, socials del nostre dia a dia, com, per exemple, que la pobresa energètica és del 9,4% o que el 33,4% de la població catalana no es pot fer càrrec de despeses imprevistes.

Parlar d’ampliació de l’aeroport no és només una polèmica entre ecologistes i economistes sinó un debat sobre el model de país que volem, que necessitem, sobre el nostre futur social i nacional. És, en definitiva, un debat importantíssim sobre el nostre futur i, per això, cal parlar també d’alternatives possibles i sostenibles. El gran cabdill Seattle, a qui sovint es recorre, va escriure, el 1855, "Si empastifeu el vostre campament morireu dins de la vostra pròpia brutícia"; cal pensar-hi. Manllevant les paraules de Settle: hi ha qui s’esforça a no fer mal a ningú però hi ha qui ho destrueix tot.