Aquests dies hem rebut, al dBalears, molts missatges que ens feliciten per la tasca de fer públics els casos quotidians d'apartheid lingüístic a què som sotmesos els qui optam per usar la llengua pròpia d'aquest País, la llengua catalana.
Aprofitem per aclarir que els casos que publicam són una petita part dels que coneixem. La resta no es fan públics perquè no estan prou contrastats o, simplement perquè la víctima s'estima més que no es publiquin.
Els missatges que ens feis arribar es resumeixen en una senzilla i nostrada: «No afluixeu!»
I, justament, i precisament, aquest és el missatge que vos retornam: No afluixeu!
No afluixeu en la pràctica normal i lliure d'exercir el dret d'optar per usar la nostra llengua en qualsevol àmbit i davant qualsevol interlocutor.
I no afluixeu si en qualque moment, en qualque circumstància, trobau que se vos vulnera el vostre dret a usar, sempre que ho desitgeu, la llengua catalana. No afluixeu i denuncieu el cas, feis-lo públic, acudiu a les entitats de defensa de la llengua, a l'Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics del Govern. És la millor manera d'ajudar a acabar amb aquestes agressions i discriminacions.
No afluixarem. No afluixeu!
