Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
De la jubilació a la tomba

El dia 27 de Gener de2021, la Comissió Europea va editar un pamflet que porta per títol “Llibre verd sobre l'envelliment”. (1) Una pasterada de declaracions, recomanacions, veritats, mentides, tot això amb un llenguatge aparentment humanista i benèvol utilitzat per a encobrir el rerefons real del missatge, el qual cal buscar-lo en uns breus paràgrafs. Missatge que de manera clara dicta el present i futur de les pensions, amb l'objectiu d'augmentar el transvasament de rendes de la classe obrera cap a la burgesia.

Ja a l'inici del pamflet, en la pàgina 2 afirma: “Els Estats membres aborden aquestes repercussions de l'envelliment millorant els sistemes educatius i de capacitació, fomentant una vida laboral més prolongada i plena i impulsant reformes en els sistemes de protecció social i de pensions”.

Tres elements que es mantenen en tot el text: treballar més anys, reforma del sistema de pensions, la traducció del qual a llenguatge planer és igual a retallades, i extensió dels fons de pensions complementaris.

En la pàgina 13 torna a la càrrega amb el següent text: “Per a garantir que aquestes (les pensions) continuen sent adequades tenint en compte l'augment de l'esperança de vida, la gent, haurà de treballar durant més temps en el futur.”

La responsabilitat no recau en les partides pressupostàries dedicades a multimilionàries subvencions al capital privat, ni les polítiques fiscals que permeten no pagar gairebé imposats a la classe dominant, ni l'oceà de corrupció amb el qual viuen els partits polítics i centrals sindicals majoritàries, ni de les fortunes gastades en armament i desplegament militar neocolonial per tot el món.

NO, la responsabilitat recau en l'augment de l'esperança de vida d'homes i dones de la classe obrera. Seva és la responsabilitat de viure massa anys, seva és la responsabilitat del desequilibri pressupostari, seva és la responsabilitat de no saber morir abans. Encara que, sent malpensats, tal vegada l'extensió pandèmica que s'ha encebat gairebé exclusivament en persones jubilades, hagi estat una estratègia no escrita ni publicada per a “solucionar” en part el problema de l'esperança de vida. Del capital podem esperar el més inversemblant.

Als actualment jubilats, difícilment els llevaran la pensió actual, encara que no pot rebutjar-se la idea que aquesta sofreixi retallades com ja va succeir a Grècia com a exigència de la Comissió Europea, la mateixa que hipòcritament parla d'envellir amb salut en el llibre verd sobre l'envelliment.

Continua el pamflet al·ludit en la seva pàgina 15: “S'ha posat en relleu en diverses ocasions el desafiament de mantenir unes pensions adequades, justes i sostenibles en una societat que envelleix i la necessitat de les persones d'acumular estalvis addicionals. No obstant això, mancant altres reformes, és probable que el major nombre de pensionistes i la menor quantitat de persones en edat laboral portin a uns percentatges de cotització més elevats i a unes taxes de substitució de les pensions inferiors amb la finalitat de garantir la sostenibilitat de les finances públiques.”

”Acumular estalvis addicionals” pagant un fons de pensions, “augmentar les cotitzacions obreres”, és a dir rebaixar el salari real, al mateix temps que es proposa disminuir les cotitzacions patronals. I el joc de paraules de les “taxes de substitució” que no és una altra cosa que el percentatge cobrat per jubilació respecte a l'últim salari, que segons l'informe “Pensions at a Glance” editat per l'OCDE en 2019, a Espanya la pensió representa un 72,3% del salari mitjà, quan a França és d'un 60%, Alemanya un 38,7% i a Gran Bretanya un 21,7%.

Gairebé podem afirmar que la pretensió de la Comissió Europea, com a portaveu del capital europeu, no és una altra que homogeneïtzar les taxes de substitució de tots els països per a portar-les als percentatges d'Alemanya. La banca, les entitats financeres, els fons d'inversió, els fons de pensions s'estan fregant les mans davant el “humanitarisme” reflectit en el citat llibre verd.

Tot i que una part important del proletariat europeu, sobretot el situat en les grans empreses i funcionariat públic paga ja una quota complementària a diversos fons de pensions, la voracitat del capital no té límits i la pretensió és que la gairebé totalitat de treballadors europeus es desprengui d'una altra part del salari per a engrossir les arques de les entitats financeres.

Encara queda per robar a una part important del proletariat, per això, en la pàgina 16 del citat llibre verd assenyala que: “S'ha de conscienciar als ciutadans sobre la situació dels seus drets de jubilació. Unes pensions complementàries de qualitat, segures i rendibles, inclòs el producte paneuropeu de pensions individuales28, que complementin els règims de pensions poden oferir estalvis de jubilació addicionals.”

Als qui actualment estan ja jubilats, tal vegada els repercuteix en alguna cosa els seus ingressos, però als qui encara no han aconseguit l'edat de jubilació, el daltabaix pot ser brutal. Encara que sembla ser que no importi molt, ja que les grans protestes contra els atemptats al sistema de pensions, han anat de la mà de les persones jubilades, amb escassa o nul·la participació dels obrers en actiu, amb la qual cosa en cap moment han fet perillar la producció ni els beneficis i com a conseqüència han deixat via lliure a qualsevol atemptat sobre les pensions avalat, sense cap mena d'escrúpol, per les centrals sindicals subvencionades.

La perspectiva no és gens falaguera, ja que el pretès miracle europeu de la transició digital i la indústria 4.0, amb les seves perspectives de grans increments de la productivitat i beneficis empresarials, pretén emular els miracles orientals de Corea. el Japó, la Xina, Indonèsia o l'Índia, països en els quals el percentatge de persones que continuen treballant a partir dels 65 anys fins als 69, és del 35 al 50% segons les dades facilitades per Statista i que es poden visualitzar en el gràfic adjunt.

Avís per a navegants: Si el jove proletariat europeu no enfronta decididament aquestes constants agressions, haurà d'esprémer als seus pares i avis per a arribar a fi de mes, mentre aquests estiguin vius i comptin encara amb una pensió decent. O, tal vegada, aquest jove proletariat pensa viure dels estalvis acumulats amb la suor dels seus progenitors?


(1) (https://ec.europa.eu/info/sites/default/files/com_2021_50_f1_green_paper_es.pdf)

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2021 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid