La Intersindical, ELA i CIG es concentren davant del Ministeri de Treball per exigir la derogació de les reformes laborals

ELA, CIG i la Intersindical s’han concentrat aquest matí davant del Ministeri de Treball a Madrid, per reclamar a la ministra, Yolanda Díaz, la immediata derogació de les reformes laborals. Els secretaris generals de la Intersindical, Sergi Perelló, d’ELA, Mitxel Lakuntza, i de la CIG, Paulo Carril, que encapçalen la mobilització, van denunciar a més la negativa de la ministra a rebre’ls.

Les organitzacions sindicals van acordar realitzar aquesta protesta a Madrid davant l’immobilisme del Ministeri, que segueix sense fer cap pas per abolir les reformes laborals imposades, primer pel PSOE i, posteriorment, pel PP. Una derogació que Lakuntza, Carril i Perelló van considerar imprescindible per impedir els acomiadaments col·lectius que ja s’està produint sense que les empreses precisen d’autorització administrativa alguna. Aquesta derogació haurà de comptar també amb el recolzament dels grups polítics que han vingut sostenint al govern de Sánchez i dels partits sobiranistes d’Euskal Herria, Galiza i Catalunya. Per això, ELA, CIG i la Intersindical els interpel·len per a què exerceixin una tasca activa en la defensa de la classe treballadora.

Els secretaris generals han alertat del perill de què, un cop es posi fi als ERTO, aquests es converteixin en ERO aprofitant la legislació laboral vigent, responsabilitzant dels acomiadaments actuals o els que es puguin produir, tant a la ministra de Treball com al govern Sánchez.

Respecte el diàleg i la concertació social, consideren que no es la via per solucionar la greu situació. Denuncien el seu caràcter antidemocràtic i alerten de què es pretén la domesticació i desmobilització de la classe treballadora. A més, aquest pretès consens atorga el dret de veto a la patronal a l’hora de derogar les reformes laborals, la quals cosa converteix el diàleg social en un marc estèril i perjudicial per a la classe treballadora.

A més a més, han reclamat el dret a decidir en les seves nacions respectives, el model de relacions laborals, pensions i protecció social per millorar les condicions salarials i de treball. Per això, han rebutjat l’actual model d’estatalització de la negociació col·lectiva que imposa des de Madrid unes condicions molt precàries sense respectar les majories sindicals d’Euskal Herria, Galiza i Catalunya.

Un model que, han denunciat, provoca una major precarització i empobriment de la classe treballadora, al donar prioritat als convenis estatals sobre els provincials i deteriorar els convenis sectorials i d’empresa.

Per això, reclamen que s’acabi amb un model que no només allunya la negociació col·lectiva de les treballadores i els treballadors, sinó que també impedeix la participació dels sindicats que democràticament els representen per tancar acords sobre les condicions de treball en qualsevol sector.

Agenda social
Lakuntza, Carril i Perelló han demanat una agenda social per a què, entre d’altres qüestions, s’articuli un sistema de protecció social fort (amb reforç del sistema públic de pensions), una fiscalitat progressiva i un teixit productiu sostenible, amb salaris i condicions laborals dignes. Qüestions que van considerar urgents en un moment como l’actual en el que, degut a la pandèmia, s’ha produït un major empobriment de la classe treballadora.