Aquesta esquerra insuportable

Anava llegint l’article de «Barbijaputa» a Público sobre la necessitat de definir el subjecte polític de la lluita feminista, i es queixava de la desvirtuació de la lluita feminista i l‘assetjament que estan sofrint les feministes per la nova ideologia transgènere enarborada per les esquerres. No és nou, i els que anem embolicats en lluites des de posicions minoritàries en som ben conscients. Va passar per exemple, als anys 60, on els progres americans van voler alliberar els negres, sense els negres, i quan els negres van lluitar per convertir-se en subjecte polític, els van massacrar, van arruixar de droga les comunitats, van matar els seus líders i finalment els van enviar a les clavegueres del sistema. Una lluita semblant va mantenir Hanna Arendt, tot defensant la necessitat d’un exèrcit jueu que combatria el nazisme junt amb les forces aliades, però no ho van permetre, i els i les jueves van lluitar com a brigadistes no com a exèrcit. Una gran demostració d’aquest despotisme el tenim als països comunistes on sols cal recordar l’adagi leninista «una mestressa de casa pot ser presidenta del País, però no seurà mai al Politburó».

Barbijaputa posa el dit a la nafra quan clama per la necessitat de definir el subjecte polític. La dona està oprimida pel seu sexe i punt, això és un fet biològic d’on neix l'opressió que pateix, la resta de consideracions són transaccions infames per no enfrontar el problema, de la mateixa forma que el negre és oprimit per ser negre.

La necessitat de definir el subjecte polític ho és tot, al País Valencià també. Ara que els polítics que patim veuen com la seua única promesa que podia millorar la vida de les valencianes i els valencians, açò és, un nou model de finançament, s’esfuma a la «villa y corte» espanyola, comencem tot de reivindicacions absurdes i actes «reivindicatius» de pa sucat amb oli, per allò de rentar-se la cara i veure si encara mantenen uns quants vots.

Tal com el moviment feminista, els valencians i valencianes necessitem definir el subjecte polític de la nostra lluita, que no pot ser un altre que nosaltres mateixos. El País Valencia és explotat i espoliat pel fet de ser País Valencià, i no per altra cosa. La gent del nostre País, no compta. Com que no tenim un projecte propi, un projecte centrat en l’alliberament de la nostra gent, els diferents projectes polítics són part del projecte polític espanyol, i en conseqüència participen del procés de degradació de la vida dels valencians i valencianes.

És aquesta esquerra insuportable que participa en l'opressió de les dones, els pobles i els treballadors i treballadores, la que ens governa. És aquesta esquerra insuportable la que té segrestat el discurs d’alliberament, i és aquesta esquerra insuportable la que avui dia està condicionant l’avenç de la societat cap a espais de llibertat i justícia.