A la capital del Camp es fàra un acte a la plaça del Mercadal, a les 12 h, on barrejarem la reivindicació de la llibertat de tothom a moure's traspassant fronteres, amb la lectura de poesia i literatura i amb música en directe.
S'acabarà amb la lectura del manifest unitari de la COF:
Llibertat de moviment per a les persones migrants i refugiades. Volem ser refugi.
En el 70è aniversari de l’aprovació de l’Estatut del Refugiat, seguim sense ser refugi. No només això, sinó que seguim sent causa i còmplices dels desplaçaments forçats.
Durant el 2020, només el 5% de les persones que van demanar protecció internacional a l’Estat espanyol la van rebre, una de cada 20 persones. Mentre, les sol·licituds es van reduir fins les 87.000, pel tancament de les fronteres però també de les oficines on fer aquest tràmit a causa de la COVID.
La pandèmia ha afectat també les arribades. Durant mesos les fronteres de Ceuta i Melilla han estat tancades i l’establiment de missions militars de control i expulsió en les rutes existents per la manca de vies legals i segures ha abocat les persones a buscar camins més perillosos i mortífers com el de Canàries. Gairebé 1.900 persones mortes i milers més de desaparegudes. Persones sense nom que no tenen ni dret a ser vetllades.
L’estratègia d’illes-gàbia assajada fins ara a zones com Lesbos, Chios o Samos, s’ha volgut copiar a les Illes Canàries. Una presó a cel obert on s’han vulnerat tots els drets. El dret a la vida, el dret a ser informada, a ser escoltada, a rebre suport jurídic i fer-ho en un idioma i un llenguatge comprensible, el dret a la lliure circulació, a una acollida digna, a ser identificades com a menors o el dret a la familia. L’Europa Fortalesa segueix creant espais de no-drets, enviant militars a “protegir” les tanques en comptes de “protegir la vida”, expulsant milers de persones a Ceuta o en avions cap a El Aioun. Tot, mentre segueix eixamplant les desigualtats amb les seves polítiques colonialistes, extractivistes, capitalistes i patriarcals, i convertint els Drets Humans i el refugi en un privilegi, en un negoci.
Impedim per tots els mitjans que puguin arribar i, quan ho fan, seguim impedint de totes les maneres possibles que puguin trobar refugi, les esclavitzem al camp o a les tasques de cures, les tanquem al CIE i les retornem al seu país d’origen o a d’altres països tercers a qui extorsionem a través d’acords de “cooperació”.
Exigim al “Gobierno más progresista de la historia” que deixi d’excusar-se en la Unió Europea i d’amagar-se darrera del discurs de l’extrema dreta, que faci un cop de timó i assumeixi les seves responsabilitats envers els Drets Humans bàsics, que posi la vida davant del capital i que siguem terra d’acollida.
“Ningú posa els seus fills en un vaixell, a no ser que l’aigua sigui més segura que la terra”
Per això, en el Dia Internacional de les Persones Refugiades, reclamem:
A la Unió Europea:
● Reconeixement del Dret a Migrar
● Fi de les polítiques extractivistes i colonialistes que perpetuen desigualtats, que sotmeten pobles i cossos. Llibertat per als territoris ocupats.
● Reconeixement de l’Estatut de Refugiat a totes les persones que fugen de la misèria causada pel canvi climàtic, les guerres finançades pels països del nord global, l’extractivisme o el colonialisme, per ser qui són o estimar qui estimen.
● Vies legals i segures
● No al Pacte Europeu de Migracions i Asil, no més illes- gàbia
● Permís de residència i treball europeu per a totes les persones que viuen als Estats de la UE. Volem una Europa que ens inclogui a totes.
Al Govern Espanyol:
● Llibertat de circulació, també des de Canàries, Ceuta i Melilla
● Tancament dels CIE i CATE
● Fi de les deportacions, encara menys d’infants, i anul·lació de totes les ordres d’expulsió vigents
● Compliment dels acords de reubicació i reassentament des de Grècia i Itàlia pendents des del 2015
● Aturar el negoci de la guerra i les polítiques de securitització, que donen una resposta militarista a questions humanitàries.
● Desenvolupament del reglament d’asil per protegir les persones en totes les fases del procés. Acollida digna i no més retallades en els programes de refugi.
● Accés a Drets per a les persones migrants i refugiades que viuen al territori. Regularització per totes, urgent i permanent; derogació de la Llei d’Estrangeria. i desplegament d’una legislació basada en la garantia dels drets fonamentals: socials, civils i polítics.
A totes les administracions:
● Treball digne per als i les joves migrades soles, les que ens cuiden i les que cullen els aliments que omplen les nostres taules. Cal erradicar totes les formes vigents d’esclavitud.
● Reconeixement, denúncia i reparació de totes les mostres de racisme institucional, policial i habitacional. Padró per a totes, accés a les cites d’asil i estrangeria, prou parades racistes i habitatge digne per a totes.
● Zero tolerància amb els discursos i actes d’odi, lgtbifòbia, antigitanisme, islamofòbia i altres formes de discriminació.
● Reconeixement de totes les víctimes, assassinades i desaparegudes, com a conseqüència de les polítiques europees. Reparació per a les seves famílies.
Llibertat de moviment per a les persones migrants i refugiades. Volem ser refugi.
