Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
"Sóc molt pessimista davant l'evolució dels sistemes educatius europeus en general"
13/06/2021 Entrevistes

SEGONA ENTREVISTA A JOAN-PERE LE BIHAN RULLAN ACTIVISTA NORDCATALÀ (LA PRIMERA ENTREVISTA LA PODEU LLEGIR EN AQUEST ENLLAÇ)

1- Un cop instal·lat a Catalunya Nord quan vas decidir crear les escoles La Bressola?
Jo no vaig crear La Bressola, la idea de fer-ho la varen tenir en Miquel Mayol i Na Maria Àngels Falqués que ja es cuidaven del Grup de Joventut Catalana...El primer President en fou en Lluís Barrière, amo de la Clínica Veterinària que la va allotjar els primers anys a Perpinyà...
La idea de fer-ho la varen tenir en Miquel Mayol i Na Maria Àngels Falqués que ja es cuidaven del Grup de Joventut Catalana..
2-Com van ser els inicis de l’escola La Bressola i en quines tasques vas participar?
Vaig participar en la creació de l'escola d'Argelers. Al cap de poc temps vaig anar a cuidar-me de l'escola de Nyils ( de la qual el mestre havia tornat a l'ensenyament francès). Allí vaig comentar a posar les bases pràctiques d'un nou sistema d'immersió lingüística.
Vaig participar en la creació de l'escola d'Argelers.
3- Et vas fer mestre quan es va crear l’escola La Bressola o ja eres mestre abans?
Jo havia estat professor de secundària a Marsella, director de Centre de Formació a La Roche / Yon . Quan , gràcies a en Carles Garcia Soler vaig descobrir el projecte de La Bressola, em va entusiasmar ... per això vaig fer de mestre...
Gràcies a en Carles Garcia Soler vaig descobrir el projecte de La Bressola
4- Quin tipus de pedagogia es feia servir al començament de l’escola La Bressola?

L'avantatge de crear escoles al final del segle XX era que et podies desfer del llast de l'escola Jules Ferry que en certs aspectes ( excepte el lingüístic!) havia estat una gran innovació, però que al cap de quasi un segle ja no estava en fase amb la societat. Evidentment tota nova creació genera incerteses però sobretot permet de crear metodologies adaptades a la realitat social i lingüística del moment. És el que vàrem fer amb molts problemes entre 1981 i 1992...

Els mestres de La Bressola varen tenir inspiracions diverses: Escola Activa, Montessori. Intentàvem estar en contacte amb els mestres del sud de l'Albera. Però era molt important crear metodologies que alhora fossin beneficioses per als alumnes i responguessin a la pràctica ( no solament en teoria) a l'enorme repte que és salvar la llengua a les comarques del nord. A partir de gairebé 1% d'alumnes catalanoparlants no s'havia fet mai , en tot cas amb l'objectiu que el català, a més de ser la llengua d'ensenyament també fos la llengua de l'esbarjo evitant curosament les metodologies repressives utilitzades tant per França com per Espanya per imposar llurs llengües als catalans ( “soyez propres, parlez français “ d'un costat i “habla en cristiano de l'altre”.)

Els mestres de La Bressola varen tenir inspiracions diverses: Escola Activa, Montessori.
5-Com vas viure la creació de l’escola Arrels l’any 1981?
Vaig viure la creació de l'escola Arrels com una punyalada per l'esquena sobretot que va ser cosa d'uns antics dirigents de La Bressola que l'havien abandonada ( ningú n'havia demanat la dimissió..). Més endavant però, veient que l'any 1995 varen triar la integració a la xarxa pública , vaig pensar que podia tenir un costat positiu si feia progressar el català a l'escola francesa. La Bressola i Arrels varen acabar tenint papers diferents i potser complementaris...Dit això, queda clar, retrospectivament, que titllar La Bressola de “Camí francès” (com ho va fer una publicació aleshores) quan em vaig fer càrrec de la direcció, era, per no dir més, molt patètic.
La Bressola i Arrels varen acabar tenint papers diferents i potser complementaris..
6- Com va ser l’expansió de les escoles La Bressola a partir dels anys ‘80 i ‘90?

L'expansió de la Bressola, després d'una llarga estagnació deguda a les crisis internes i als afrontaments amb l'estat ( només existien les escoles de Perpinyà i de Nyils) va començar quan es va poder crear l'escola de Prada.


Potser cal subratllar que fins aleshores La Bressola es relacionava sobretot amb l'esquerra local: primer vaig anar a veure el Batlle socialista de Ceret ( em va dir l'any 1990 que cercaria un local... que encara no ha trobat )....

Finalment, per casualitat, vaig descobrir que electes i militants de partits de dreta feien l'esforç de parlar-me en català. Es comprovava que la llengua no era patrimoni d'un partit i que tots, si així ho volien, podien contribuir a defensar-la. D'aquesta manera , amb l'ajuda de Pau Blanc, Batlle de Prada ( del partit d'en Chirac...), vaig poder obrir una escola a la comarca del Conflent. Allà, aprofitant l'experiència del decenni anterior, es va poder dur a la pràctica una nova metodologia d'immersió: va permetre que el primer grup de Prada ( cap alumne no sabia català) jugués gairebé exclusivament en la nostra llengua al cap de 4 o 5 mesos. Els cursos següents, matriculant només alumnes més petits que els del primer curs, es va produir una integració lingüística que va permetre que els nous alumnes practiquessin la llengua no solament amb el mestre sinó també ( i potser sobretot) amb els alumnes més grans. El prestigi de l'alumne més gran afavoria que els més petits tinguessin fal·lera per parlar en català. ( tot això s'explica en dos llibres: La Bressola :La Realitat d'un Somni i Estat Nou? Escola Nova . Ed.1984)

Es comprovava que la llengua no era patrimoni d'un partit i que tots, si així ho volien, podien contribuir a defensar-la.
7-Heu tingut molta relació amb el professorat o les escoles de la resta dels Països Catalans?
L'expansió va continuar sobretot després de les negociacions amb el ministre d'educació F. Bayrou ( occità) amb qui vàrem poder signar (1995) l'acord vigent entre l'estat i La Bressola. Amb aquest acord i la col·laboració de la Generalitat, de molts municipis sud-catalans, de l'Associació Amics de la Bressola ( fundada per Francesc Ferrer i Enric Larruela) es pogueren crear les escoles del Soler (1996) de Sant Esteve del Monestir (1998) del barri del Vernet de Perpinyà (1999) Càldegues (Cerdanya) 2001 i el Centre de Secundària del Soler (2003). El nombre de centres i doncs d'alumnes es va multiplicar (de 40 alumnes l'any 1981 fins 800 l'any 2012).
L'expansió va continuar sobretot després de les negociacions amb el ministre d'educació F. Bayrou
8- Quin tracte heu rebut de la comunitat educativa de la resta dels Països Catalans? I de les ‘escoles franceses’ de la Catalunya Nord?

El tracte amb les escoles franceses de Catalunya Nord va ser gairebé nul: en general, ens criticaven per ser “escola privada” ( sense gosar atacar obertament la catalanitat de l'escola). Algun inspector d'acadèmia ( mena de Delegat territorial) ens va fer sabotatges que varen provocar el tancament de l'escola de Càldegues ) algun altre ens va donar suport .

Pel que fa a les escoles del sud, vàrem propiciar intercanvis escolars amb centres del Principat, sempre ben acollits per alumnes i claustres (també vàrem organitzar colònies d'estiu a l'Empordà barrejant nens del nord amb nens del sud). He de dir però, que, a mesura que passava el temps, ens era cada vegada més difícil de trobar a la Catalunya autonòmica centres que tinguessin el català com a llengua d'esbarjo i d'integració social.

Ens era cada vegada més difícil de trobar a la Catalunya autonòmica centres que tinguessin el català com a llengua d'esbarjo i d'integració social.
9-Heu tingut relació amb les altres escoles de l’Estat francès?
Amb les altres escoles de l'estat francès s'ha tingut molta relació: SEASKA ( Iparralde) DIWAN ( Bretanya) CALANDRETA ( Occitània) ABCM ( Alsàcia) i mentre va existir SCOLA CORSA DI CORTI. Aquestes xarxes varen col·laborar per crear un Centre de Formació de mestres ( reconegut per l'estat): ISLRF ( Institut Superior de les Llengües de la República Francesa)...
Amb les altres escoles de l'estat francès s'ha tingut molta relació: SEASKA ( Iparralde) DIWAN ( Bretanya) CALANDRETA ( Occitània) ABCM ( Alsàcia) i mentre va existir SCOLA CORSA DI CORTI
10- Després de tants anys al món educatiu com creus que s’hauria d’aplicar l'ensenyament del català a les escoles de Catalunya Nord?
Després de tants anys comprovem que encara no es pot pot posar una escola catalana a l'abast de la majoria d'alumnes. La Bressola ha de continuar creixent i mentrestant s'ha de fer el possible per augmentar les hores de català i en català als centres públics de la Catalunya del Nord.
Després de tants anys comprovem que encara no es pot pot posar una escola catalana a l'abast de la majoria d'alumnes.
11- I de l’evolució de l’ensenyament ‘en general’ quina opinió en tens?

Sóc molt pessimista davant l'evolució dels sistemes educatius europeus en general. Pocs s'han sabut adaptar als canvis accelerats de les societats i a la globalització. La integració dels nouvinguts a França i a Catalunya és un veritable desastre que ens portarà probablement cap a crisis molt greus i a una pujada , que ja es nota, de les idees de l'ultra-dreta. Sovint s'han centrat en la definició d'objectiu pedagògics sense tenir en compte els mitjans organitzatius dels centres i del conjunt del sistema ( inclòs el reclutament i la formació). El resultat és que sovint es defineixen bones intencions sense possibilitats de fer-les realitat pràctiques pels alumnes i pels grups. Als Països Catalans els embats dels defensors del castellà “lengua del imperio” per capgirar el que s'havia obtingut els anys 80, perjudica no solament la llengua sinó el prestigi mateix dels centres davant dels alumnes i les famílies...

Per això, a més de la qüestió de la llengua, vaig escriure “Estat Nou? Escola Nova!.

Sóc molt pessimista davant l'evolució dels sistemes educatius europeus en general.
Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2021 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid