Durant l’acte de cloenda, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, va agrair als ponents la seva participació i expertesa. També va fer referència a l’actualitat de part del moviment independentista: “No podem seguir esperant taules de negociació obsoletes, no podem deixar perdre les finestres d’oportunitat mirant l’Estat espanyol i cedint terreny. Des de l’Assemblea creiem que és un error, no només perquè no donarà cap resultat, sinó que també suposaria perdre una generació”.
La presidenta va considerar el Congrés com un gran èxit de participació i un camí a seguir per al futur del procés independentista català.
La coordinadora de la Comissió Internacional de l'Assemblea, Joana Pujol, va explicar que "podem concloure que sense unilateralisme, la independència no serà possible. La rellevància de la pressió popular al carrer i una estratègia diplomàtica per defensar els objectius nacionals en un gran nombre de països estrangers són punts clau.”
Joana Pujol va afegir que "la via unilateral ha estat estigmatitzada, sent l’Assemblea l'única organització que l’ha defensada en els darrers anys. El temps ha demostrat l’error estratègic d’abandonar-la i per aquest motiu, la necessitat d’organitzar aquest congrés per a defensar-la”.
El periodista Roger Tugas, del diari Nació Digital, va moderar l’acte de clausura i va destacar que “el moviment independentista català s’ha de preparar per a aquestes finestres d’oportunitat, ser proactiu i no reactiu. Cal que la societat civil estigui preparada quan hagi de sortir al carrer –i probablement hi romangui més temps- però també les institucions, per estar a l’altura de les circumstàncies”.
L’esdeveniment de dos dies va consistir en cinc tallers, realitzats a través de Zoom en sessions tancades. La inauguració i el tancament, emesos en obert a través dels canals de xarxes socials de l’Assemblea, es poden tornar a veure aquí i aquí.
El congrés va tractar temes com l’economia, la defensa i la seguretat, les relacions internacionals, els seus processos constitutius o les seves estratègies de desobediència civil. Les conclusions s’analitzaran i es publicaran més endavant en un llibre blanc sobre la independència unilateral centrada en el cas català.
L’esdeveniment va comptar amb la participació de l'exministre eslovè d'Afers Exteriors Dimitrij Rupel i dels exlíders de la societat civil dels països bàltics, Ülo Laanoja i Vents Armands. A més, també es va comptar amb Ramón Grosfóguel, activista portoriqueny i sociòleg pel Departament d’Estudis Ètnics de la Universitat de Califòrnia, a Berkeley, i dels experts i els acadèmics catalans Albert Noguera, Eulàlia Pasqual, Xavier Cuadras, Jordi Arrufat i Daniel Soler.
Els exemples dels països bàltics i d’Eslovènia s’han escollit ja que són geogràficament i cronològicament propers a Catalunya. Aquest any és el 30è aniversari de la seva independència i la van aconseguir davant d’un estat molt més poderós, mitjançant un sistema de desbordament democràtic, desobediència civil i fets consumats.
