Jo em pregunto: com és possible hagi passat tant per alt un acte de sobirania catalana tan important, segurament el més important després de l’1 i 3 d’Octubre de 2017? L’acte de sobirania fou convèncer/pressionar l’organització basca ETA a deixar d’actuar a Catalunya, concretament després d’Hipercor, de l’atac a la caserna de Vic i de la mort d’Ernest Lluch.
¿Com és que ningú ha donat importància a aquells contactes, acords, debats, pactes, que van suposar una afirmació de la sobirania catalana que, d’altra banda, van afavorir el procés de pacificació en el conflicte basc?
Ni la premsa ni polítics ni partits han assumit la importància d’aquell pas d’ETA i dels contactes que el van facilitar. Un fet de molta importància perquè suposà un gest i una decisió de respecte envers el propi procés d’alliberament del Poble català.
La fi de les actuacions d’ETA en territori català fou un acte de sobirania. Amb uns actors, gestions i complicitats que van fer possible un avenç clarificador i beneficiós. Fins ara s’hi ha volgut posar terra al damunt. Però la història caldrà que en descriurà els mèrits i les covardies.
¿No serà que rere la guerra “antiterrorista” hi havia tot un negoci ocult, un engranatge de dividends i beneficis a través d’ascensos als cossos policials, càrrecs, dietes, empreses privades, fons reservats, escortes... sense donar gaires explicacions? No serà que en el fons els vam cardar el negoci? O bé, aquest desinterès a destacar aquella fita, l’hem d’atribuir a un atac de banyes de certs polítics que no es podien penjar les medalles?
No ho sé. No ho comprenc. O sí, que és prou clar?
