Aquest dissabte a TV3, al FAQS, torturats a Euskadi, però aquí també.
1972, comissaria de Via Laietana, 72 dues hores de dia i de nit, la “cigonya”, el “quiròfan”, "el ruedo” i d'altres. Quan perdia el coneixement, em penjaven d’un ganxo a dos metres d’alçada.
El polí "malo”, el Genuino Navales, el poli "bo” Luis García, l’intel·lectual històric al canó, el jefe Pedro Polo, el coordinador el Juan Creix, però tots, tots participaven en la tortura als detinguts, 72 hores sense respir. Estava tan desfigurat que quan em van portar a la Model el director de la presó no em volia admetre per l’estat físic que presentava.
L’escalada va a més, i si no hi posem seny, que no vol dir repressió, acabarem com en els anys setanta i vuitanta. Calen solucions polítiques i exigència de responsabilitats a la policia. Perquè si ells no hi són, no passa res, la gent és prou responsable per impedir els aldarulls.
Jo pregunto: Senyor Sàmper, on és aquella proposta de tancar la comissaria de Via laietana?, lloc on comencen els incidents i que està protegit per la seva policia? Es va dir, fins i tot, que s’hi faria una biblioteca pública. Jo li aconsellaria que hi posés interès, però en comptes d’una biblioteca que s’hi construís un museu, això sí, museu dels horrors.
"Torturats a Euskadi, però aquí també"
— Llibertat.cat (@Llibertatcat) March 1, 2021
Carles García Solé, sotmès a un consell de guerra amb petició de condemna a mort el 1972.
"Estava tan desfigurat que quan em van portar a la Model el director de la presó no em volia admetre per l’estat físic que presentava." pic.twitter.com/OHVI08iPqb
