La Comunal és un espai que aplega set cooperatives i una associació al barri de Sants. Tot i que està en marxa des de principis de 2020, la pandèmia no ha permès la inauguració pública que estava prevista, per això ara engega una campanya sota el lema Eixam Sense Reina per donar-se a conèixer, especialment al veïnat.
Està format per Aula d’Idiomes, Directa, La Deskomunal, La Ciutat invisible, Irídia, Lacol, Jamgo i Quesoni. Una escola d’idiomes, un mitjà de comunicació, un restaurant i sala de festes, una llibreria, un centre de defensa dels drets humans, una cooperativa d’arquitectes, una de desenvolupament tecnològic i una d’organització d’esdeveniments culturals: vuit entitats de l'economia social i solidària, en la seva majoria dedicades a la cultura, que van decidir unir forces fa tres anys per tirar endavant un espai propi al bell mig del barri de Sants, a tocar del mercat i del seu carrer principal. Pretenien millorar les condicions de treball i comptar amb un espai digne on desenvolupar la seva activitat, a banda destablir relacions intercooperatives entre totes elles i esdevenir, així, un pol de referència de l'economia social a la ciutat de Barcelona. A més, la seva vocació transformadora ha tingut sempre present que el projecte havia d’arrelar-se a la comunitat més propera, convertint-se en un espai acollidor per al veïnat.
L’Eixam Sense Reina simbolitza el seu objectiu col·lectiu: potenciar una economia cooperativa i popular que treballi per assolir pràctiques quotidianes alternatives al capitalisme, sense privilegis, ni lucre, ni explotació. Una estructura horitzontal que posa en valor el suport mutu, la intercooperació i les cures.
La reforma d’un bé patrimonial
La Comunal és un conjunt de quatre naus, un edifici de nova construcció i un pati semipúblic, que es va construir l’any 1925, dissenyat per l’arquitecte Joan Bruguera i Roget per encàrrec de la família d’industrials Sans Grau. Al llarg dels anys, ha tingut usos diversos, fins que va ser abandonat i any després catalogat per l'Ajuntament de Barcelona com a patrimoni arquitectònic. Finalment, l'any 2019 es va reformar segons el disseny de la cooperativa Lacol (una de les entitats membres de La Comunal), seguint criteris d’arquitectura bioclimàtica i incorporant una estratègia energètica que permet escalfar una setantena de llocs de treball amb la caldera de gas domèstica més petita del mercat.
La rehabilitació ha seguit tres eixos: el de l’aire, amb l’aprofitament d’uns peculiars hivernacles que juguen amb el sol i l’ombra per temperar la calor i el fred; el de l’aigua, amb un dipòsit de recollida d’aigües pluvials de 5.000 litres de capacitat, que serveix per a la neteja general i el reg de les plantes, i el dels materials, reutilitzats i respectuosos amb el planeta en la mesura del possible. Al terrat de l’edifici nou, a més, s’hi han instal·lat plaques termosolars que proveeixen d’aigua calenta la dutxa de la planta baixa.
El complex s’estructura al voltant d’un pati, eix central de l’activitat intercooperativa, però també obert al veïnat. Així, malgrat que la seva gestió és privada-comunitària, qualsevol vianant hi pot accedir. Incorpora, a més, una mirada ecofeminista: la vegetació que ha de cobrir les seves parets servirà per convertir-lo en un refugi climàtic durant els mesos de calor.
Tot i que fa anys que el projecte camina, doncs, ara inicia una nova etapa d’obertura en què pretén tenir més impacte social i ser un pol referent de l’economia solidària que faci créixer un model socioecòmic més just a la ciutat.
