Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
discriminació lingüística
Decidim reclama una llei d'igualtat lingüística per a evitar més casos com el viscut per l'alcalde de Bellreguard amb el Síndic de Greuges

El Síndic de Greuges del País Valencià ha sol·licitat al consistori d'aquest municipi de la Safor, presidit per Àlex Ruiz, de Compromís, que redacte en castellà «tots els escrits i comunicacions» que remeta a aquesta institució en relació a una queixa

04/03/2021 Llengua

La Plataforma pel Dret a Decidir ha manifestat el suport a l'Alcalde de Bellreguard i a totes les persones que usen el valencià i amb aquelles que consideren que el valencià és una riquesa a mantindre i promoure. L'entitat apunta que l'Alcalde es va dirigir al ciutadà en valencià que és la llengua en què el ciutadà s'ha dirigit en els tres escrits presentats. Tot així, el Síndic de Greuges insisteix que l'Alcalde s'adrece a ell en castellà perquè afirma que el ciutadà al Síndic se li ha dirigit en castellà però després fa cites literals del ciutadà en valencià. Arribats a aquest punt, la plataforma es pregunta si "El Síndic té dret a obligar a canviar la preferència que ha manifestat el ciutadà en dirigir-se a l'Ajuntament? O si, el Síndic de Greuges li fa un greuge a la llengua?" Per aquest motiu, Decidim reclama una llei d'igualtat lingüística per a evitar més casos com el viscut per l'alcalde de Bellreguard amb el Síndic de Greuges.

Per a la Plataforma, "la nostra llengua és una llengua parlada per una minoria lingüística dins de l'estat i l'Estat espanyol reconegué en la Constitució, en 1978, fa més de 50 anys, que la resta de llengües diferents de la castellana són una riquesa que ha de ser objecte d'especial respecte i protecció i a més, en 1992, fa quasi 30 anys, va signar la carta europea de llengües regionals o minoritàries. Malgrat això, observem que cada vegada que hi ha una interpretació de l'ús de les llengües cooficials que incorpora el nostre Estatut, es produeix una restricció a la llengua pròpia i per tant, una limitació dels drets d'ús del valencià".

Valora
Rànquings
  1. Dos anys d’Illa: el fracàs també té còmplices
  2. Carles Rebassa rebutja amb un poema la invitació dels reis espanyols a Marivent
  3. Poble Lliure recupera un cartell del MDT de 1986 i el vincula a la crisi migratòria de Sabta
  4. La 58a Universitat Catalana d'Estiu combinarà memòria, llengua, cultura i debat polític
  5. Marc Puigtió renuncia a ser el candidat d'ERC a Girona després de l'escàndol dels àudios, nou episodi d'una trajectòria marcada per la polèmica interna
  6. El meu pare: Josep Barrera i Nogué
  7. Casa Macià convoca unes jornades d'història pel centenari dels Fets de Prats de Molló
  8. Habitatge o caos
  9. Les formigues de Via Menorca assenyalen el col·lapse de l'illa
  10. Celebren la renúncia de Marc Puigtió i rebutgen qualsevol pacte amb l’extrema dreta
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid