El 4 de novembre de 1988 un regidor independentista (Herri Batasuna) d'Hondarribia (País Basc) és segrestat per un grup parapolicial. Tres dies després va ser posat en llibertat. Els seus captors el van torturar i li van gravar al pit les sigles GANE (Grupo Antiterrorista Nacional Español, un grup que va fer altres segrestos que acabaven amb esvàstiques o les lletres GANE gravades al cos dels segrestats). Urtizberea ja havia sobreviscut anteriorment a dos atemptats (un va ser un ametrallament) perpetrats per grups parapolicials (encara que els atacs fóssin reivindicats per les sigles BVE, GAL o GANE els autors eren agents de la guàrdia civil, la policia o mercenaris).
Durant el segrest d'Urtizberea els regidors d'HB (Herri Batasuna) d'Hondarribia van presentar una moció al ple municipal demanant l'alliberament del seu company però l'alcalde d'Eusko Alkartasuna i els regidors del PSOE i Euskadiko Ezkerra van votar-hi en contra impedint que sortís aprovada. El PNV va votar a favor de la moció d'HB a Hondarribia però va boicotejar (conjuntament amb els tres partits citats anteriorment, tots signants del Pacte d'Ajuria Enea) mocions similars a altres ajuntaments d'Euskal Herria.
Un dels únics mitjans de comunicació que va denunciar el segrest va ser el diari independentista Egin ( tancat pel jutge Baltasar Garzón 10 anys més tard).
