Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
català
52a renovació de la Flama de la Llengua Catalana
18/02/2021

Aquest diumenge, la Flama de la Llengua Catalana arribarà a Montserrat en mans d’una reduïda representació, on serà rebuda pel Pare Abat i es dipositarà a l’atri del Santuari, cremant a la llàntia que la mantindrà encesa durant tot l’any, sota el lema “L’encengué la fe, la portà l’esforç i la manté la voluntat d’un poble”, tal com ho recull la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC)

Tradicionalment, la renovació de la Flama és organitzada per un centre excursionista o una altra entitat relacionada amb el món de l’excursionisme. Aquest any, l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró n’ha pres el relleu.

L’encesa institucional de la 53a renovació de la Flama de la Llengua Catalana es va dur a terme el passat dimarts 9 de febrer al cementiri de Prada, a la tomba de Pompeu Fabra. L’acte, a càrrec del Casal de Conflent, va ser ben diferent que les edicions anteriors degut a les mesures sanitàries establertes, celebrant-se amb públic reduït.

L’endemà la flama va ser transportada fins al coll de Manrella, punt que uneix les comarques del Vallespir i l’Alt Empordà, i va ser transmesa a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya i l’ACE Mataró davant el monument a Lluís Companys. L’acte va comptar amb la presència de Jordi Merino, president de la FEEC, Josep Casanovas com a vicepresident i Joan Huertos, vicepresident de l’entitat organitzadora.

L’esdeveniment va nèixer al 1968 amb motiu del centenari del naixement de Pompeu Fabra, com a acte revindicatiu per la persistència del català a tots el territoris de parla catalana i com a compromís amb la llengua, la cultura, l’esport i la natura.

Valora
Rànquings
  1. Convocada una manifestació a Sabadell per defensar el riu Ripoll de l'especulació urbanística
  2. "La Flama" dedica la seva biblioteca a Joan Rocamora, referent de compromís, cultura i llibertat
  3. Mor en combat un dirigent històric del Front Polisario enmig d'un conflicte cada cop més invisible
  4. Poble Lliure i La Forja rebutgen un front d'esquerres amb ERC, els Comuns i la CUP i aposten per reforçar l'independentisme rupturista
  5. Les biblioteques públiques inicien una vaga indefinida per denunciar la precarietat del sector
  6. Quan la política deixa de pensar el país
  7. L'Hospitalet rememora el segrest de la Mare de Déu de Núria, una acció de resistència contra el franquisme
  8. La família de Blanca Serra manté la batalla judicial per identificar els responsables de les tortures a Via Laietana
  9. La vaga indefinida de Biblioteques suma suports sindicals i socials
  10. Quan la pluja no pot apagar el foc
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid